Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Forteza i Bover, Jeroni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1911 – València, 3 novembre 1975)

Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València.

Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València.

Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València.

Publicà un Atlas of Blood Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

Forns, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Metge. Exercí a Sant Boi de Llobregat.

Traduí algunes obres mèdiques franceses.

Font i Llambies, Jaume

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 2 març 1698 – segle XVIII)

Metge. Germà de Joan. Destacà per la seva actuació durant les epidèmies de 1744 i 1749.

Fogaroles, Joan

Deixa un comentari

(Arbúcies, Selva, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Metge. És autor d’escrits mèdics en català (1676).

Floriana i Ferrer, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1774 – 1856)

Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura.

Fiol i Jaume, Bernat

Deixa un comentari

(Porreres, Mallorca, 1778 – Palma de Mallorca, 18 agost 1818)

Metge frenòleg. Es doctorà a Barcelona el 1806. A Palma de Mallorca es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Joan Josep Amengual, etc.

Publicà a “El Europeo” (1824) fragments de la seva obra Tratado de anatomía, que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita.

Fines, Jaume

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1829 – 1904)

Metge. Fou cap de l’hospital civil de Perpinyà i president de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals (1863).

Instal·là estacions meteorològiques a diversos punts de la regió i el 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí.

Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon (1883).

Figuerola -varis bio-

Deixa un comentari

Honorat de Figuerola  (València, segle XVI – 1608)  Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.

Joan Figuerola  (València, segle XIV)  Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.

Joan Martí Figuerola  (València, segle XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.

Pere Figuerola  (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.

Ferreras, Martí

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, segle XVIII)

Metge. El 1789 publicà un estudi sobre la terapèutica de la ràbia.

Ferrer i Parpal, Jaume

1 Resposta

(Maó, Menorca, 11 febrer 1817 – 25 octubre 1897)

Gramàtic i metge. El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions. Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó. Fundà i dirigí el periòdic “Es Menurquí” (1891), del qual sortiren pocs números.

Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano (1883-87), Quertille des dielécte menurquí (1888) i Tratado de lectura del dialecto menorquín (1870), obres de molt escassa qualitat filològica.