Arxiu d'etiquetes: mestres

Arnau, Jaume

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Mestre de gramàtica. Jueu convers, era doctor en arts i teologia. Ensenyà gramàtica a Llucmajor (1504-05), i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma de Mallorca, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual.

Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum (1533) i la dedicà a Nicolau Montanyans.

Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita.

Armengual i Nicolau, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)

Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.

A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.

Ansis, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1896 – Benimaclet, València, 1948)

Mestre i poeta. Fou president de Nostra Parla -entitat valencianista- i tingué al seu càrrec la secció pedagògica del setmanari valencianista “El Camí”.

Anglès i Herrero, Rafael

1 Resposta

(Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 9 febrer 1816)

Compositor. Organista de la catedral de València des del febrer de 1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d’Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià.

Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn.

A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros.

Alenda i Mira de Perceval, Genar

Deixa un comentari

(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 juny 1816 – Madrid, 11 setembre 1893)

Escriptor i bibliòfil. Abandonà els estudis religiosos que seguia a Múrcia. Des del 1842 visqué a Madrid, on féu les carreres de dret i de filosofia. Es dedicà a l’ensenyament. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid.

És autor de traduccions de clàssics grecs, de poesies diverses i del llibres Toros (1846) i Relaciones de solemnidades y fiestas públicas en España, obra en dos volums que no arribaria a ser impresa totalment i apareixeria en edició pòstuma (1903-04).

Agel i Barrière, Guillem

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)

Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.

Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).

Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).

Ylla i Masferrer, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1890)

Mestre. És autor de bon nombre de llibres de text, de lectura, matemàtiques i gramàtica.

Vila, Bernat

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Mestre de primeres lletres. Publicà Regles breus de l’aritmètica amb la teòrica i pràctica per a trobar-les (1596).

Santcliment, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)

Mestre d’aritmètica de Barcelona.

Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica, la primera obra d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.

Sala, Bartomeu -mestre-

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 1851 – Catalunya, segle XIX)

Mestre. És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d’una Gramàtica catalana (1889), que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys.