Arxiu d'etiquetes: mestres

Anglès i Herrero, Rafael

(Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 9 febrer 1816)

Compositor. Organista de la catedral de València des del febrer de 1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d’Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià.

Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn.

A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros.

Alenda i Mira de Perceval, Genar

(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 juny 1816 – Madrid, 11 setembre 1893)

Escriptor i bibliòfil. Abandonà els estudis religiosos que seguia a Múrcia. Des del 1842 visqué a Madrid, on féu les carreres de dret i de filosofia. Es dedicà a l’ensenyament. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid.

És autor de traduccions de clàssics grecs, de poesies diverses i del llibres Toros (1846) i Relaciones de solemnidades y fiestas públicas en España, obra en dos volums que no arribaria a ser impresa totalment i apareixeria en edició pòstuma (1903-04).

Agel i Barrière, Guillem

(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)

Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.

Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).

Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).

Ylla i Masferrer, Manuel

(Catalunya, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1890)

Mestre. És autor de bon nombre de llibres de text, de lectura, matemàtiques i gramàtica.

Vila, Bernat

(Barcelona, segle XVI)

Mestre de primeres lletres. Publicà Regles breus de l’aritmètica amb la teòrica i pràctica per a trobar-les (1596).

Santcliment, Francesc

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)

Mestre d’aritmètica de Barcelona.

Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica, la primera obra d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.

Sala, Bartomeu -mestre-

(Sants, Barcelona, 1851 – Catalunya, segle XIX)

Mestre. És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d’una Gramàtica catalana (1889), que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys.

Roig i Ballestà, Joan

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1847 – Valls, Alt Camp, 1920)

Escriptor i mestre. El 1878 s’establí a Valls. Col·laborà a “La Renaixença” de Barcelona.

Publicà entre altres obres: Llibre de faules (1881), Lo llibre de la infantesa (1883), Llibre de faules i poesies (1885) i Hores dolces i amargues (1887).

Pons -varis bio-

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Antoni Pons  (Maó, Menorca, 1717 – 1789)  Mecànic. És autor d’alguns escrits.

Antoni Pons  (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792)  Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Bernat Pons  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Jaume Pons  (Illes Balears, segle XV)  Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.

Jeroni Pons  (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954)  Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Pere Pons  (Menorca, 1711 – 1792)  Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.

Pere Joan Pons  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Autor de poesia en castellà.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Sebastià Pons  (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII)  Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.

Sebastià Pons  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.

Simó Pons  (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX)  Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.

Parareda, Josep

(Catalunya, segle XIX – 1890)

Mestre de primer ensenyament. El 1889 publicà una remarcable Geografia elemental de la vila de Sant Sadurní d’Anoia.