Gran casal emmurallat, amb una torre quadrada de cinc pisos i capella, obra del segle XVI en substitució d’una casa més antiga enderrocada durant la guerra contra Joan II (a favor del qual lluitaren els Alta-riba, propietaris i senyors jurisdiccionals d’aquesta casa).
Està situat al límit amb el terme de Sant Julià de Vilatorta, a la parròquia del qual pertany.
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Masia i antic llogaret (804 m alt), situats en un turó, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976.
Veïnat, al voltant de la torre i de la masia del mateix nom.
El torrent de l’Albereda neix vora el castell de la Roqueta de Fiol i desguassa a la riera de Tous, davant el poble de Tous.
Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona.
Damunt, a 993 m alt, a la punta de les Airasses, prop de l’antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós.
Masia del terme de Palou. Tenia una capella (capella de les Aigües) dedicada a la Mare de Déu de les Neus; la imatge, coneguda per la Mare de Déu de les Aigües, fou traslladada a la parròquia de Palou.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Gran masia i veïnat, situat a la serra d’Aiguanegra (597 m alt).
Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet de la Serra.
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
(Tiana, Maresme)
(o can Sentromà) Important masia, situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre. L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del segle I aC. Correspon bàsicament a un casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat els segles successius. La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008.
La família Santromà consta des del segle XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal.
Al segle XIX fou transformat en casal modernista. Una tempesta posà (1934) al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions. Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, inicià les excavacions, que han portat a descobrir quatre vil·les romanes sobreposades i restes de la primitiva capella, amb pintures romàniques de la fi del segle XI.
Un escollit mobiliari, una biblioteca especialitzada de temes arqueològics i d’història local i un taller d’estudi i exposició de les troballes arqueològiques romanes i posteriors, complementen aquest important conjunt monumental.
Municipi d’Osona (Catalunya): 22,35 km2, 533 m alt, 3.170 hab (2016)
(ant: les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà) Estès entre les serralades que tanquen la plana de Vic a l’oest, i la conca del Ter, límit oriental del terme, al nord-est de Vic. El terme municipal envolta totalment el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.
La base de l’economia local són les indústries alimentària (embotits), tèxtils, mobles metàl·lics i maquinària, complementada per l’agricultura (cereals d’hivern, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Vic. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població.
El cap del municipi és Can Bondia.
Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltregà, amb l’església romànica de Sant Martí Xic, els pobles de Vinyoles d’Orís, de Sant Miquel d’Ordeig i de la Gleva (amb un santuari marià barroc), l’antiga quadra de Conanglell, els llocs i les caseries dels Rampins, Gallifa, el Poble-sec, Quintanes i la Prússia, la colònia de la Farga d’Ordeig, la masia el Despujol i la masia i ermita de Serratosa.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
