Arxiu d'etiquetes: masies

Masies de Roda, les (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 16,41 km2, 468 m alt, 714 hab (2016)

0osona

Situat a la plana de Vic, a l’aiguabarreig del Gurri i del Ter. El municipi ha estat afectat profundament per l’extrem del pantà de Sau. Hi ha més de mig miler d’hectàrees de bosc i pastures.

La vida econòmica del terme es basa en l’agricultura de secà (patates, blat i farratge) i la ramaderia (porcí, boví i aviram). Àrea comercial de Vic. La població es troba molt disseminada.

Dins el terme, abundant en masies de gran valor arquitectònic com Bac de Roda, Mas de Roda o el Torrent, hi ha les restes de l’antic poblet de Roda, el monestir de Sant Pere de Casserres (mig envoltat pel pantà de Sau) i l’església de Santa Magdalena de Conangle.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capolat (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 34,13 km2, 1.279 m alt, 93 hab (2016)

0berguedaSituat al vessant meridional de la serra de Queralt, al sud-oest de Berga, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Solsonès. El terme és molt muntanyós (cingles de Capolat), amb extenses àrees de boscos i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (patates, blat i blat de moro) i ramadera (bestiar boví, oví i porcí), amb l’explotació forestal com a activitat complementària. Àrea comercial de Berga.

El poble és centrat per la casa de Capolat i dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Salvador de Capolat, Sant Andreu de la Serreta i Sant Serni de la Torre, romàniques, l’església i antigua quadra de Farners i els antics termes de Travil, Coforb i part del de Llinars de l’Aiguadora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,19 km2, 346 m alt, 2.873 hab (2016)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d’alzines, de pins i de roures i castanyers.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). Àrea comercial de Granollers.

El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l’antic castell de Cànoves; hi destaca l’església parroquial de Sant Muç, romànica dels segles XI-XII, ampliada posteriorment.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l’església romànica de Sant Andreu, ampliada el segle XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canonja, la (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 7,32 km2, 50 m alt, 5.846 h (2016)

0tarragones(ant: el Mas de la Canonja)  Situat al sud-oest de Tarragona, ciutat a la qual fou annexada el 1964, i que comportà profunds canvis en les estructures econòmiques i demogràfiques de la Canonja.

Per una banda, hi ha hagut una insospitada plus-vàlua d’àmplies extensions de terres, la major part dedicades a conreus de secà, a causa de la prolongació dels polígons industrials de Tarragona i de la proximitat de Salou; d’altra banda, la formació del nou nucli de Bonavista, que gairebé iguala el cap del municipi.

El poble és en un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard, nucli primitiu, esmentat ja el 1377. Els segles següents, la població es traslladà al cim del turó, on hi havia el mas de la Canonja. Actualment tots dos pobles, units per la Ravaleta, formen un sol nucli. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El 1982 es constituí oficialment en entitat local menor pertanyent a Tarragona fins que el 2010 recuperà la independència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Baronia de Rialb, la (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 145,08 km2, 388 m alt, 240 hab (2016)

0nogueraSituat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l’agricultura de secà i, en part, a l’apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan segle XIX.

D’altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprèn els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l’antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia de la Torre de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques