Masia, situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya, que forma com una conca de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.
El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades (anomenades rasclers a la comarca).
Masia, dins l’antic terme de Talltorta, situat a l’esquerra del riu d’Aravó, prop de l’aiguabarreig amb el Segre.
En aquest indret hi havia hagut el llogaret de Soler.
Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Masia, a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta del mas de l’Arany), límit amb el municipi de Mont-roig del Camp.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
Cim (545 m alt) de la serra que separa les aigües de la riera de Corbera de les de l’Anoia, sobre la masia de ca l’Aragall.
Masia, situada en un coster, a la dreta del Freser.
Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré I el Pilós.
A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del segle XIX, una residència d’estiu amb un gran parc.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.
De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes, i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Prop del mas hi ha la cova d’Anes, on s’han trobat restes de l’edat del bronze.
Masia situada a la serra d’Ancosa, Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona, no eren satisfactòries.
La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins a adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus.
Ancosa es mantingué fins al 1835 com a granja d’aquest monestir.
Masia i veïnat (200 m alt), situat en un petit altiplà, proper a la costa, on es troba, també, el llogaret de Campdàsens.
Gran casal emmurallat, amb una torre quadrada de cinc pisos i capella, obra del segle XVI en substitució d’una casa més antiga enderrocada durant la guerra contra Joan II (a favor del qual lluitaren els Alta-riba, propietaris i senyors jurisdiccionals d’aquesta casa).
Està situat al límit amb el terme de Sant Julià de Vilatorta, a la parròquia del qual pertany.
Dades dels Països Catalans 