Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Carròs i de Cruïlles, Francesc

(País Valencià, segle XIII – vers 1339)

Noble. Senyor de Rebollet. Fou una figura important del seu temps. Va ser capità de les galeres del reialme de València (1312). Comandà l’armada que va anar a la conquesta de Sardenya (1323) i derrotà l’armada pisana (1324) i més tard la genovesa (1325). Fou premiat pel rei Jaume II el Just amb extensos feus. Participà a Lleida en les discussions dels drets de successió del reialme de Mallorca.

Fou governador de Sardenya. Poc temps després Ramon de Peralta fou enviat a l’illa com a capità general de guerra. Fou atacat pels pisans prop de la costa. Carròs no sortí a ajudar-lo. Començà així una dura enemistat entre ambdós personatges.

Després d’enfrontar-se a Bonaire, ambdós foren destituïts i Francesc tornà a Catalunya, on fou perdonat pel rei, i es retirà a les seves terres de València. El rei Alfons III el Benigne li donà el mer imperi de Rebollet i dels altres llocs (1331).

Fou el pare de Berenguer (I), Francesc, Nicolau i Jaume Carròs.

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Josep

(Palma de Mallorca, 4 juliol 1764 – 1813)

Marí i militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l’alçament antinapoleònic i rebé l’encàrrec de dirigir una divisió destinada a l’auxili de Madrid.

Per l’abril de 1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d’aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (agost 1810).

Caro-Maça de Liçana i Fontes, Pere

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1717 – Alger, Algèria, 8 juliol 1775)

Marí i militar. Fill de Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Ingressà a la marina el 1733 i féu la campanya d’Itàlia amb l’infant Felip (1743-45), per la qual cosa fou ascendit a capità de fragata.

Posteriorment passà a l’exèrcit de terra, on assolí els graus de brigadier (1761) i de mariscal de camp (1770). Morí durant l’expedició contra Alger.

És autor d’un Plano topográfico de la plaza y puerto de Mahón (1772).

Cardona i Prieto, Pere Maria

(Maó, Menorca, 25 setembre 1872 – El Escorial, Madrid, 15 agost 1936)

Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona.

Cap d’una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931.

Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà.

Cardona, Arnau -marí, s. XV-

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Marí. Era patró i propietari d’una galiota.

A la primeria de 1410 capturà, després d’alguna lluita, al pirata Antoni Poyo, que devastava les costes valencianes i que no havia pogut ser reduït per les autoritats.

La ciutat de València concedí a Arnau una important recompensa.

Campo i Pérez, Josep

(València, 22 maig 1814 – Madrid, 19 agost 1889)

Polític, navilier i financer. Germà d’Andreu. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d’aigües a València (1850) i de l’ampliació de les instal·lacions del port.

El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo.

Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba.

Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).

Caldes, Ramon de -marí-

(Catalunya, segle XVI)

Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant (1572), lliurada contra la flota turca.

Calafat i Estelrich, Jordi

(Palma de Mallorca, 24 juny 1968 – )

Regatista. Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F. Sánchez Luna.

Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992.

Bover -varis bio-

Antoni Bover  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní.

Antoni Bover  (Valls, Alt Camp, segle XVIII)  Orfebre, autor d’obres notables.

Guillem Bover  (País Valencià, segle XIII)  Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d’Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327.

Ramon Bover  (Barcelona ?, segle XV)  Poeta. Conreà la poesia amorosa.

Boscà -varis bio-

Jaume Boscà  (Catalunya, segle XIV)  Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat II de Cabrera a fer les ordinacions de la marina mercant catalana (1340).

Joan Boscà  (Barcelona, segle XV)  Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d’amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.