(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Llinatge de mercaders i mariners acabalats.
Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.
Un dels primers membres fou Bernat Marquet (Barcelona, segle XIII – 1257) Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I declarà innocents (1258).
(Barcelona, 1256 – Almeria ?, Andalusia, 1309)
Navilier i mercader.
Ocupà càrrecs reials diverses vegades: el 1275 fou veguer de la ciutat i intervingué en la construcció de les muralles i de les drassanes.
Destacà en afers marítims: el 1288 a l’expedició al nord d’Àfrica, el 1256 contra l’esquadra castellana, i el 1309 a l’estret de Gibraltar.
Portà a terme diverses missions militars, diplomàtiques i comercials per a la casa reial.
(Catalunya, segle XII)
Marí i frare del Temple.
El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assetjats pels turcs de Saladí.
Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats.
Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d’alçar el setge.
(Barcelona, segle XIII)
Navegant i mercader.
Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília.
Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d’almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat fou atacada l’any 1285 per l’esquadra de Felip III de França.
(Catalunya, 1398)
Dos aplecs de narracions en vers, l’un de la darreria del segle XIV i l’altre del 1398.
Ambdós llibres són sàtires contra els mariners, i tenen valor pel llenguatge que empren i per la narració de costums.
(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)
Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.
Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).
Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 1535 – Lepant, Mediterrània, 1571)
Capità de vaixell. Participà en la batalla de Lepant contra els turcs.
El seu vaixell “Santiago” lluità a l’ala esquerra de l’esquadra cristiana, sota les ordres d’Agostino Barbarigo. Morí en el combat.
(Tarragona, 1977)
Vaixell oceanogràfic. Construït per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar.
Porta el nom del científic especialitzat en biologia marina, Francisco García del Cid Arias.
Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.
(Catalunya, 1539 – Mèxic, 1591)
Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l’arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d’Acapulco amb aquest objecte.
Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d’on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s’alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia.
Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l’holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obra pròpia, en un llibre imprès a Amsterdam en 1596. Fou traduït a l’anglès en 1598 i al francès en 1610.
(Barcelona, 1885 – 1965)
Consignatari de vaixells. Germà de Josep i d’Emili.
President de l’Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1946-47).
Fou el fundador de la Mútua d’Accidents Portuaris.
Dades dels Països Catalans 