Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Vilamarí, Bernat I de

10 Respostes

(Boadella i les Escaules, Alt Empordà, 1403/11 – al mar, Itàlia, 1463)

Almirall. Dirigí la majoria de les empreses mediterrànies del temps d’Alfons IV el Magnànim i Ferran II el Catòlic.

L’any 1443 ajudà amb quatre galeres catalanes el dèspota d’Artà, Carles II Toco. Per ordre d’Alfons IV ocupà l’illa de Castellorizzo (1450). El 1451 operà a l’embocadura del Nil, després es llançà sobre el litoral de Síria i atacà el port de Stalamur. També va conduir feliçment una campanya marítima contra Gènova.

Col·laborador, amb el seu estol, del rei Joan II, obtingué des de la seva base naval de Castellorizzo diverses victòries sobre els turcs a Síria, als Balcans i a Egipte. Amb Ferran el Catòlic va contribuir a la conquesta de Trípoli.

Fou el pare de Berenguer de Vilamarí, Joana de Vilamarí i de Joan I, Ramon, Francesca i Francesc de Vilamarí i de Palau.

Vilà i Bisa, Antoni

2 Respostes

(Vilassar de Mar, Maresme, 1888 – Barcelona, 1965)

Marí mercant i periodista. Redactor del diari “La Publicitat”, en fou director dels darrers temps de la guerra civil.

Fou director-fundador del setmanari “L’Esport Català” (1925-27), on creà, amb el pseudònim de Critias, el comentari intel·lectual de la boxa. Fou encara cap de premsa de la Generalitat (1937-39), càrrec en el qual substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig.

S’exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona l’any 1940. Fou director-gerent dels remolcadors del port.

Escriví Ocho combates de boxeo, i féu algunes traduccions.

Vila, Vicenç

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Marí. Fou cartògraf expert.

El 1769 manava els efectius navals que intervingueren a la gran expedició de Gaspar de Portolà per Califòrnia.

Ventallola, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, segle XIV)

Mariner del Llobregat. Serví a l’estol de la Companyia d’Orient.

Esfondrades les naus a Gal·lípoli, per decisió de Bernat de Rocafort i de Ramon Muntaner, passà amb tots els seus companys a combatre en terra.

Home molt eloqüent, fou l’elegit per a adreçar la paraula a les forces abans de la decisiva batalla de l’istme d’Hexamílion, el 5 de juny de 1305.

Un any després, pel juny de 1306, es distingí a la gran batalla contra els alans, a Bulgària, on matà, amb l’ajut de l’adalil Arnau Miró, un dels millors cavallers enemics. Resultà malferit en aquest encontre.

Vaquer, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Marí. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 era nomenat capità de l’estol marítim de Barcelona durant el setge de Felip V. Manava personalment el vaixell Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, que havia estat comprat a Mallorca i tenia vint-i-quatre canons.

A les seves ordres, les naus catalanes lluitaren amb gran eficàcia contra el bloqueig enemic i obtingueren nombroses preses que prolongaren les possibilitats de resistència de la capital.

Universitat de Prohoms de Ribera

Deixa un comentari

(Barcelona, 1258 – 1262)

Corporació. Es considera un antecedent del Consolat de Mar. Creada per Jaume I, agrupava els homes de mar residents a la Ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc.

Aquesta universitat redactà el mateix any de la seva creació unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l’esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns d’ells referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar.

Toledo-Osorio y de Mendoza, García Álvarez de

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1579 – Madrid, 21 gener 1649)

Marí i polític. Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort de Madrid pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona (1635).

En aquesta època sol·licità el càrrec de lloctinent de Catalunya, que no li fou concedit. Més tard intervingué en la recuperació de Salses (1639-40), de mans dels francesos.

En esclatar la Guerra dels Segadors es trobava amb les seves naus als Alfacs; des d’allí procurà d’ajudar la causa de Felip IV; bloquejà Barcelona per mar i impedí amb reforços que Tarragona caigués en mans de les forces catalano-franceses que l’assetjaven.

Tot i els seus èxits, fou acusat pel comte duc d’Olivares de negligència per no haver destruït la flota francesa i fou empresonat. Alliberat en caure en desgràcia Olivares (1643), fou rehabilitat i dirigí les operacions marítimes de la resta de la guerra.

Sespujades, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l’estol de l’almirall Francesc Carroç.

Dominats els pisans de l’illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vicealmirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres. Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller.

Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l’atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l’illa.

Fou segurament el pare de Bernat Sespujades (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Continuador de l’acció del seu pare a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vicealmirall.

Segarra i Escarraguell, Francesc

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)

Mestre d’aixa. Treballà a Vilassar i després a les drassanes de Mataró, amb la col·laboració del seu germà Ramon.

La seva activitat el situà entre els més preats especialistes de l’època. Construí cinquanta-dos velers de diversos tipus.

Santcliment, Pere Joan de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Noble. Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia.

Era segon comandant de l’estol de Bernat de Vilamarí a la guerra contra Gènova de 1454-58.

Es casà amb Aldonça de Santcliment i foren pares de Francesc i de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment.