Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Sespujades, Bernat

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l’estol de l’almirall Francesc Carroç.

Dominats els pisans de l’illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vicealmirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres. Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller.

Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l’atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l’illa.

Fou segurament el pare de Bernat Sespujades (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Continuador de l’acció del seu pare a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vicealmirall.

Segarra i Escarraguell, Francesc

(Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)

Mestre d’aixa. Treballà a Vilassar i després a les drassanes de Mataró, amb la col·laboració del seu germà Ramon.

La seva activitat el situà entre els més preats especialistes de l’època. Construí cinquanta-dos velers de diversos tipus.

Santcliment, Pere Joan de

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Noble. Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia.

Era segon comandant de l’estol de Bernat de Vilamarí a la guerra contra Gènova de 1454-58.

Es casà amb Aldonça de Santcliment i foren pares de Francesc i de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment.

Sant Vicenç, Ramon de

(Catalunya, segle XIV – Morea, Grècia, 1352)

Marí. El 1351 partí cap a la Mediterrània oriental, a les ordres de Ponç de Santapau, per lluitar contra els genovesos.

Pel febrer de 1352 participà a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant de Pera, molt costosa per als dos bàndols a causa de la tempesta que s’hi barrejà.

Santapau morí a Constantinoble poc després, i Ramon salpà amb una galera per conduir a Catalunya les despulles del qui havia estat el seu superior.

A la fase inicial de la travessia fou sorprès per 10 galeres enemigues i la nau es perdé. L’accident fou a Port de Jones (Navarino, a la Morea).

Sant Boi, barca de

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial.

Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel port, i esdevingué d’interès únicament local. Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.

Sanç i de Barutell, Ramon de

(Alella, Maresme, 1762 – Cadis, Andalusia, 6 novembre 1810)

Marí i polític. Fill de Ramon de Sanç i de Sala i germà de Joan i de Josep Antoni.

El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Més tard fou regidor perpetu de Barcelona. Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis.

Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions.

Riera i Mitats, Jordi

(Barcelona, 1936 – 1992)

Navegant.

A bord de l’Ino, el 1976, dugué a terme la singular gesta de travessar a vela la banquisa de la mar polar fins a arribar el 4 de juny a Groenlàndia, portant a bord una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes gelades del nord de Groenlàndia, a les quals solament es pot arribar per mar.

És el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord.

Ricart i Giralt, Josep

(Barcelona, 7 juliol 1847 – 18 novembre 1930)

Marí. Fou professor de l’Escola de Nàutica (1872), la qual dirigí del 1900 al 1918.

Fundador del centre d’observació per a la confrontació de cronòmetres de la marina (1872) i del Refugi Naval (1879) i conseller de l’Exposició Universal del 1888.

Creà les publicacions “Revista Marítima” (1877) i “Fomento de la Marina” (1883).

Obres: Nuestra marina mercante (1887), Guía marítima comercial de los puertos de Cataluña, Las escuelas de Náutica en España y su profesorado (1929), etc.

Ribesaltes -marí, s. XV-

(Catalunya ?, segle XV)

Marí. Era un dels capitans principals de l’estol de Bernat de Vilamarí a la Mediterrània oriental.

Mentre l’almirall esmentat batia l’esquadra turca al delta del Nil, el 1467, Ribesaltes era amb dues galeres guarnint la base establerta a l’illa de Castel·lorizzo.

Ribalta, Pere

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Mariner i corsari. Serví Jaume II contra Sicília.

El 1288 participà en accions navals contra els sarraïns del nord d’Àfrica. Fou especialment remarcable la seva actuació en els combats navals de Cap Orlando (1299) i de Ponça (1301).

Després es dedicà al cors contra la navegació sarraïna.