Arxiu d'etiquetes: Maresme

Premià de Mar (Maresme)

10 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Premià de Dalt (Maresme)

12 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,57 km2, 142 m alt, 10.345 hab (2017)

0maresme(o Sant Pere de Premià)  Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià.

El sector agrícola s’ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l’estiueig i darrerament s’han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del segle X. Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà.

El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna i Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s’independitzà municipalment l’any 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escoles Betlem

Pineda de Mar (Maresme)

19 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Ciclista – Centre Cultural i Recreatiu

Palafolls, baronia de

1 Resposta

(Maresme, segle XII – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum. A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes.

El seu nét Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera. Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat.

El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III el Cerimoniós i adquirí el lloc d’Ariza (Aragó); els Palafolls aragonesos es cognomenaren, després, Palafox i foren marquesos d’Ariza.

Hi hagué diversos conflictes amb els Cabrera i el 1382 es resolgueren definitivament amb la venda del castell a Bernat IV de Cabrera, el seu senyor major; els Cabrera detingueren des d’aleshores la plenitud de jurisdicció. El 1471, durant la guerra contra Joan II, la baronia fou atribuïda pel rei a Bertran d’Armendaris, i posteriorment retornà als Cabrera.

Les aigües de la Tordera, aprofitades amb sèquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia. Aquesta tenia notaria pròpia, batlle, saigs i jutge ordinari, i la farga de destret (actual nucli de les Ferreries). L’activitat comercial marítima fou important al segle XV a través del carregador de la platja de la Vilanova.

Palafolls (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 16,56 km2, 16 m alt, 9.171 hab (2017)

0maresmeSituat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers).

Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Calella.

L’antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls).

El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l’església de Sant Pere de Vivelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Òrrius (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,66 km2, 259 m alt, 694 hab (2017)

0maresmeSituat a la capçalera de la riera d’Argentona, a l’antic vessant septentrional de la Serralada Litoral que n’accidenta el terme, al límit amb el Vallès Oriental, a l’oest de Mataró. El sector forestal és ocupat principalment per pins i alzines.

Economia agrària (hortalisses al regadiu; cereals i patates al secà) i indústria tèxtil. Pedreres de material per a la construcció. S’ha incrementat la funció de segona residència i estiueig, iniciada al segle XIX. Subàrea comercial de Mataró, dependent de Barcelona.

El poble és a la capçalera de la riera d’Òrrius, afluent per l’esquerra de la d’Argentona. L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Al cim del turó de Sellecs (534 m alt), hi ha les restes d’un important poblat ibèric, dit popularment el Castellot.

Dins el terme hi ha també l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Museu del Càntir d’Argentona

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1975 – )

Museu. De titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s’hi celebra des del 1951. Instal·lat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament.

Disposa de quatre plantes i un total de 800 m2, amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat.

Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica del Sud, l’Índia o la Xina, i s’hi reprodueix un taller tradicional de terrissaire.

El 2006, en el marc de la 56a Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, el museu inaugurà l’Espai Picasso, que mostra quatre peces originals de ceràmica pertanyents a diferents etapes creatives de l’artista.

Enllaç web: Museu del Càntir

Montgat (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival de Circ – Escola Salvador Espriu

Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya

1 Resposta

(Vilassar de Mar, Maresme, 1983 – )

Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior. Actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació. És integrada per més de 400 socis i més de 4.000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura.

El sector s’inicià el 1925 quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell. La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys 1960, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus. La seva creació respon al desig de potenciar la voluntat de modernització del sector agrícola de les comarques catalanes i de tot l’estat espanyol.

Els seus objectius bàsics són ajudar a millorar les operacions comercials de la zona, racionalitzar, clarificar i legalitzar al màxim el mercat i les seves cotitzacions i promoure la concentració de l’oferta i la demanda, la qual cosa facilita les transaccions i obre nous canals de distribució. També hi són presents un gran nombre de serveis d’interès general.

Disposa de 55.000 m2 de superfície i té una llotja informatitzada. Edita una publicació mensual i organitza diversos cursets i exposicions.

Enllaç web: Mercat de Flor…

Mataró (Maresme)

247 Respostes

Municipi i capital comarcal del Maresme (Catalunya): 22,53 km2, 28 m alt, 125.517 hab (2016)

0maresme

Situat entre la Serralada Litoral i la costa. El sector muntanyós és cobert de pinedes, alzinars i suredes. Diverses rieres i torrents davallen de la serralada cap al mar, amb temibles crescudes a causa dels aiguats que es produeixen a la tardor.

El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la tradicional del gènere de punt, seguida per la metal·lúrgica, química, adoberia, vidre, paper i arts gràfiques. L’agricultura (horta i floricultura) viu en recessió a causa de l’expansió urbana, però encara és notable el conreu de productes d’horta, de patates primerenques i de flors. Les activitats marineres i pesqueres, molt actives al sègle XIX gràcies al comerç amb Amèrica, pràcticament han desaparegut i es limita en l’actualitat a una mínima activitat pesquera i a port esportiu. Important centre comercial, amb diverses fires (Firesme, Cuniexpo, Sant Ponç, etc).

La població ha experimentat un espectacular ascens, sobretot en el període 1950-70 a causa de l’emigració, el que a donat peu a la formació dels barris del Palau, Rocafonda, Vistalegre, els Molins, el Miró, Cirera, la Llàntia, Cerdanyola i Peramàs. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona.

La ciutat, d’origen romà (Iluro), és al centre de la comarca; hi destaca, entre altres edificis religiosos, la basílica parroquial de Santa Maria, del segle XVI, transformada al segle XVII en un edifici barroc. Entre els edificis civils destaquen la casa de la ciutat (segle XVII), l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (segle XVIII), la torre Llauder (antiga vil·la romana), el Museu Municipal, el Museu Comarcal del Maresme i nombroses cases modernistes. Hi abunden també les associacions culturals i les entitats financeres (Caixa d’Estalvis Laietana), educatives i esportives. Hi són tradicionals les representacions dels Pastorets.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió – Centre Natació – Unió Excursionista