Arxiu d'etiquetes: Maresme

Santa Susanna (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 12,63 km2, 10 m alt, 3.352 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny pla, només accidentat pels últims contraforts orientals de la serra del Montnegre, a la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles i desguassa a la mar. El sector més septentrional és cobert en part de boscs de pins i alzines i de matollar.

Al sector pla, pròxim a la costa, s’alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són, al secà, els cereals i, al regadiu, les patates i les hortalisses. Indústria turística i segones residències. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Susanna.

El municipi comprèn, a més, la capella del Sant Crist de Balasc, quatre torres de defensa del segle XVI i el santuari marià de Gràcia (segle XVIII).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeEscola

Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,05 km2, 143 m alt, 6.272 hab (2017)

0maresme(o Sant Vicenç de Llavaneres)  Situat al litoral, accidentat per la serra del Corredor, al peu del cim del Montalt (594 m alt).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i hortalisses. Indústria del sector terciari (turisme). Creixent funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

El poble és a banda i banda de la riera de Sant Vicenç. L’església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista, fou consagrada el 1601, els notables retaules de l’altar major foren destruïts el 1936. Turisme massificat al barri de les Ànimes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut

Sant Pol del Maresme

(Sant Pol de Mar, Maresme)

Monestir benedictí i després cartoixa, situat a la vila, en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.

El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels. El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer.

El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan segle XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs; per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat (torre de Sant Pau).

L’actual església fou bastida a la darreria del segle XI, probablement pels lerinencs. Es convertí en priorat fins que el 1263 els monjos de Lerins abandonaren el monestir i el vengueren a Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, juntament amb el castell, la vila i els territoris.

Aquest el 1269 els cedí als cartoixans d’Escaladei perquè hi fundessin un priorat amb 14 comunitaris, que s’hi instal·là amb la protecció dels vescomtes de Cabrera, i reberen dues butlles papals de confirmació de béns i privilegis del 1282 i el 1288.

El monestir fou un centre cultural important, d’on el rei Martí I tragué els llibres per a la cartoixa valenciana de Valldecrist, i que tingué un petit scriptorium, però, arran de les freqüents topades amb els Cabrera, el 1415 el papa Benet XIII autoritzà la incorporació de Sant Pol al nou monestir de Montalegre, fundat pels cartoixans de Vallparadís de Terrassa. A Sant Pol restà part de la comunitat, que es fusionà definitivament entre els anys 1431 i 1433.

El 1434 els cartoixans vengueren el monestir de Sant Pol al vescomte de Cabrera, després de vèncer l’oposició de l’Almoina del Pa de Girona, que en pretenia el domini per una clàusula del fundador Guillem de Montgrí.

Sant Pol de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFira AlternativaEscola Hoteleria i TurismeClub Nàutic

Sant Iscle de Vallalta (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 17,77 km2, 129 m alt, 1.295 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montnegre, a la vall de capçalera de la riera de Vallalta o de Sant Pol, que formen diversos barrancs. Boscs de pins, alzines i castanyers.

Han desaparegut la vinya i els conreus de secà. L’economia és basa en l’agricultura de regadiu; els conreus principals són els d’horta i els maduixots. Indústria tèxtil cotonera i de la construcció. La funció de centre d’estiueig i segona residència s’ha incrementat els darrers anys. Àrea comercial de Calella.

El poble és a l’esquerra de la riera de Vallalta. L’església parroquial, esmentada ja a la fi del segle XI, és de construcció moderna.

Dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d’esdevenir Canet de Mar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Cebrià de Vallalta (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 15,68 km2, 71 m alt, 3.310 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Montnegre, a l’esquerra de la riera de la Vallalta, a la qual desguassen alguns torrents afluents. Una bona part del territori és coberta de boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers.

La principal activitat econòmica és l’agricultura: els conreus més estesos són els de cereals, hortalisses, llegums, fruites i vinya. Ha adquirit importància la funció d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble es centrat per la parròquia de Sant Cebrià (esmentada ja al segle X). És notable el casal de can Coris, d’estil gòtic tardà (segle XV).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 11,83 km2, 114 m alt, 10.758 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny gairebé pla, només accidentat per la serra del Corredor, a la vora de la riera de Llavaneres i al nord de Mataró.

L’economia es basa en l’agricultura i en la indústria. Els conreus més estesos són els de llegums, patates, hortalisses, fruiters i vinya. Hi té importància la floricultura. Indústria tèxtil, derivada de la fusta i de la construcció. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

La vila és al peu del sector muntanyós, al nord de la qual hi ha l’església Vella, la qual sembla que ja existia a les acaballes del segle X, segons antics documents. Nova església parroquial de Sant Andreu (segle XVI).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitutBiblioteca

Premià de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdio

Premià de Dalt (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,57 km2, 142 m alt, 10.345 hab (2017)

0maresme(o Sant Pere de Premià)  Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià.

El sector agrícola s’ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l’estiueig i darrerament s’han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del segle X. Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà.

El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna i Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s’independitzà municipalment l’any 1836.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscoles Betlem

Pineda de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub CiclistaCentre Cultural i Recreatiu