Arxiu d'etiquetes: Maresme

Canet de Mar (Maresme)

45 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,56 km2, 15 m alt, 14.284 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu de la serra de Montnegre, al nord-est de Barcelona. Una part del terme és ocupada per pinedes i suredes.

L’agricultura és dominada pel regadiu: floricultura i el conreu de la maduixa. La tradicional indústria de gènere de punt, que s’inicià en el segle XVIII i va enllaçar amb una antiga tradició puntaire (té una Escola de Teixits de Punt, creada el 1921), es limita en l’actualitat a petites fàbriques tèxtils i s’ha vist superada pel turisme, que ha esdevingut la principal activitat econòmica del municipi, amb una important indústria hotelera i lloc de residència secundària de Barcelona. Àrea comercial de Mataró.

La vila es troba arran de mar; hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, del segle XVI, i diversos edificis modernistes. Els anys 1975, 1976 i 1978, a l’estiu, el municipi va acollir el festival Canet/Rock.

El castell de Santa Florentina, antiga casa forta transformada el segle XIX, és a l’interior. Dins el terme hi ha també el santuari neogòtic de la Misericòrdia, del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Misericòrdia

Calella (Maresme)

41 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Natació – Club Bàsquet

Caldes d’Estrac (Maresme)

17 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 0,88 km2, 33 m alt, 2.766 hab (2016)

0maresme(o Caldetes)  Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes.

Tradicional centre d’estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d’estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. Àrea comercial de Mataró.

A la vila, que té l’origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l’església parroquial del Remei, del segle XIX, i dues torres de defensa del segle XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l’església del Carme, també del segle XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d’Estrac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrils (Maresme)

8 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrera de Mar (Maresme)

28 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Argentona (Maresme)

34 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 25,40 km2, 88 m alt, 12.051 hab (2016)

0maresmeSituat a l’interior, als vessants sud-orientals de la Serralada Litoral. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

El conreu tradicional de la vinya ha derivat cap a la floricultura i el cultiu de maduixots. Les principals fonts de riquesa del municipi són, però, la indústria, instal·lada principalment al polígon del Gros, i el sector de serveis. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigua minero-medicinal, que han fomentar un estiueig de llarga tradició.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Julià (del segle XVI, restaurada el 1897 per Josep Puig i Cadafalch), i nombroses masies i molts casals, com la masia de can Cabanyes, fortificada.

Dins el terme es troben, a més, l’antic monestir de Sant Pere de Clarà, el santuari romànic del Viver i el veïnat de Treià, amb restes romanes, entre molts altres punts d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu del Càntir

Arenys de Munt (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 21,29 km2, 121 m alt, 8.638 hab (2016)

0maresme(ant: Sant Martí d’Arenys)  Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.

L’agricultura, tot i el desenvolupament experimentat per la indústria, és encara l’activitat econòmica dominant; al regadiu s’hi cultiven patates i llegums, i al secà fruiters, vinya, cereals i garrofers. Hi ha floricultura (clavells). La indústria tradicional de les puntes de coixí ha evolucionat cap a una indústria tèxtil dedicada sobretot a la fabricació de tovalloles. L’estiueig i la funció residencial, que han omplert el poble d’urbanitzacions i han transformat l’aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l’economia del municipi. Àrea comercial de Mataró.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del segle XVI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Arenys de Mar (Maresme)

69 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Nàutic

Alella, vi d’

3 Respostes

(Alella, Maresme)

Vi fi amb denominació d’origen controlada. La producció és molt restringida (només uns 15.000 hl anuals a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes als pobles del Maresme que limiten amb Alella).

És elaborat principalment a la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya, fundat el 1906, que aviat assolí merescuda fama amb els seus vins embotellats (Marfil Blanc, Marfil Negre, Marfil Sec, Super Marfil i Violeta). Els seus socis el 1956 eren 69; d’aleshores ençà, però, han anat augmentant, de manera que resten ja molt pocs vinyaters fora de la cooperativa.

Enllaç web:  D.O. Alella

Alella (Maresme)

38 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 9,58 km2, 90 m alt, 9.632 hab (2016)

0maresmeSituat a les faldes granítiques de la serralada Litoral i solcat per les rieres de la coma Clara i coma Fosca, que s’uneixen i formen la riera d’Alella.

El conreu de la vinya, juntament amb l’elaboració vinícola (vi d’Alella), la indústria de perfums i, sobretot, les activitats turístiques i comercials són la base econòmica del municipi. La proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona han convertit el municipi en una zona residencial. Hi ha també una cooperativa vinícola.

Al poble destaca l‘església parroquial de Sant Feliu que té elements romànics al peu del campanar, es troben també cases d’interès històric com la Casa Alella i la de les Quatre Torres, a més de nombroses masies dels segles XIV al XVI i edificis d’estils modernista i noucentista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques