(Artà / Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m alt) de l’illa, termenal dels dos municipis.
(Artà / Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m alt) de l’illa, termenal dels dos municipis.
Possessió, vora la carretera de Portocolom; és una de les més extenses del terme.
Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d’Artà (anomenada en un principi s’Almudaina d’Artà) i el santuari de Sant Salvador d’Artà; a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.
Possessió (actualment dividida), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.
(Palma de Mallorca, 31 octubre 1887 – 31 maig 1953)
Diari en castellà. Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària. Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver (1897-1905), Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat.
A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars.
Es fusionà amb el “Correo de Mallorca” i donà lloc al “Diario de Mallorca”.
(o la Suda de Mallorca) Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou reformat per fer-ne residència reial.
Se’n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (segle XIV). Fou l’antiga seu de l’audiència territorial i després de la capitania general.
Actualment s’anomena Palau de l’Almudaina i està situat just al costat de la catedral de Palma.
(o s’Almunia) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.
Molt propera a la urbanització i la platja de cala Llombards. Té alguna significació pesquera.
(Palma de Mallorca, 1921 – 1936)
Anuari en català. Publicat per l’Associació per la Cultura de Mallorca. Cada volum contenia el calendari de l’any i una miscel·lània de treballs literaris, més en vers que no en prosa.
Al del 1924 es començà a publicar una crònica de les activitats culturals, i al del 1931, també d’activitats polítiques.
Hi van col·laborar la majoria dels escriptors baleàrics i molts del Principat.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.
Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga alqueria i sector de l’horta, vora la badia i prop del terme d’Alcúdia.