(o s’Alqueria del Comte d’Empúries) Raval, situat a l’est de la ciutat, al voltant d’una antiga alqueria que correspongué al comte Hug IV d’Empúries en el repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I.
L’any 1694 fou acabada la construcció de l’oratori públic del raval.
Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.
El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).
El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al límit amb el terme de Calvià.
(Artà / Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m alt) de l’illa, termenal dels dos municipis.
Possessió, vora la carretera de Portocolom; és una de les més extenses del terme.
Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d’Artà (anomenada en un principi s’Almudaina d’Artà) i el santuari de Sant Salvador d’Artà; a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.
Possessió (actualment dividida), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.
(Palma de Mallorca, 31 octubre 1887 – 31 maig 1953)
Diari en castellà. Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària. Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver (1897-1905), Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat.
A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars.
Es fusionà amb el “Correo de Mallorca” i donà lloc al “Diario de Mallorca”.
(o la Suda de Mallorca) Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou reformat per fer-ne residència reial.
Se’n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (segle XIV). Fou l’antiga seu de l’audiència territorial i després de la capitania general.
Actualment s’anomena Palau de l’Almudaina i està situat just al costat de la catedral de Palma.
(o s’Almunia) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.
Molt propera a la urbanització i la platja de cala Llombards. Té alguna significació pesquera.
Dades dels Països Catalans 