Veure> So N’Armadans (barri).
Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 23,14 km2, 124 m alt, 903 hab (2014)
Situat cap a llevant des Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.
Economia agrària. Àrea comercial de Manacor. Població en descens.
El poble és una antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja el segle XVI, començà a parcel·lar les seves propietats al terme de Petra, municipi del qual es va segregar el 1981, després d’haver-ho intentat en dues ocasions més (1925 i 1949). A l’església de la Nostra Senyora d’Ariany, construïda el darrer quart del segle XVIII i esdevinguda església parroquial el 1935, s’hi venera una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, que hi va ser portada de Madrid el 1717 pel primer marquès d’Ariany en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus.
Al terme s’hi han trobat jaciments pre-talaiòtics.
Enllaç web: Ajuntament
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió i caseriu, a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.
Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d’Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.
Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.
Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.
Caseriu, situat a la carretera de Santanyí, al sud de Sant Jordi.
El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina.
Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s’Escop (926 m alt), on Francesc Aragó dugué a terme medicions del meridià entre Barcelona i les illes Balears, l’any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.
Cala de la costa, al nord de Cala Murada.
La seva platja n’ha fet un indret d’atracció turística.
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Antiga torre de vigilància. Construïda el segle XVI, té planta circular i 4 m d’alçària. Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sóller.
També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger (o del coll des Verger), de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase.
Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, junt a cala Mendia.
(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l’est d’es Camp de Mar, l’antic port Andritxol.
Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.
Dades dels Països Catalans 