(Catalunya, segle XII)
Magnat. Senyor del castell de Gallifa.
El 1151 en féu donació al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Aquest correspongué amb la donació de dos masos i encomanà la fortalesa, reservant-se’n la potestat, al mateix Pere de Maçanet i als seus descendents.
(Catalunya, segle XII)
Magnat.
El 1134 fou un dels nobles que prometeren d’ingressar per un any a l’orde del Temple.
Figura en alguns documents de govern importants entre els anys 1132 i 1157, com a conseller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou figura destacada durant tot el govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i formà part del seu consell bastant sovint.
El seu nom figura a una desena de documents de govern importants entre el 1134 i el 1160.
El més transcendent és el del privilegi d’instauració i dotació inicial de l’orde del Temple (1143).
(Mataró, Maresme, segle XVII)
Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l’allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren.
S’endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya.
(Catalunya, vers 1285 – vers 1365)
Magnat. Fill gran de Bernat de Cruïlles i de Bestracà. Sembla que amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs.
El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Olf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria.
En 1357-58 fou governador de Sàsser, el 1358 defensà amb èxit Guardamar (Baix Segura) contra els estols castellans i genovesos.
Posseí diversos feus a Sardenya (Barrala, Samassi).
(Catalunya, segle XI)
Magnat. Era un dels senyors més poderosos del Baix Empordà. Fou personatge de gran influència en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
En rebé, el 1065, els castells de Cervià i de Púbol. Es comprometia a mantenir-hi vint cavallers.
Fou un dels assistents a l’assemblea en què fou decidida la redacció del nucli original dels Usatges. Posteriorment mostrà la seva adhesió a Ramon Berenguer II de Barcelona, a les diferències amb el seu germà Berenguer Ramon II.
Fou succeït a la senyoria de Cervià pel seu fill Guillem Jofre.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats. Segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros.
Fou una altra gran personalitat de la família: ajudà els Foix contra Ermengol VIII d’Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203).
Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada, contra la dels Cardona (1226), participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet.
Fou pare de Jaume de Cervera.
(Catalunya, segle X – vers 1042)
Magnat. Fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell I i Ermessenda de Carcassona.
Fou nomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027).
Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir. Fou el pare de Ramon (I) de Castellvell.
(Catalunya, segle XII – 1173)
Governador del Priorat (1163-73) i castlà de Siurana. Cosenyor de Castellvell amb el seu germà Guillem (IV) de Castellvell. Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat.
Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabacés, Vilanova de Prades i d’altres.
El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre Tarragona.
El succeí en els drets sobre el Priorat el seu nebot Guillem (V) de Castellvell.
(Barcelona, segle XII)
Magnat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana. Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte.
Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç de Bas i Ramon de Cervera i amb Arbert (II) de Castellvell. El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona.
El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament. Delimità aquest territori (1154) a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València.
El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort li cedí en feu dos terços de la vila de Reus amb l’encàrrec de repoblar-la.
Fou el pare de Bertran de Castellet (Catalunya, segle XII) Magnat. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d’Alfons I de Catalunya. El 1187 Berenguer de la Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina de Castellet.
Dades dels Països Catalans 