(Catalunya Nord, segle XII – 1194)
Magnat del rei Alfons I el Cast. Sembla que era fill de Galceran (I) d’Urtx i germà de Galceran, junt amb el qual són esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics. Fou el pare de Galceran (II) d’Urtx.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1337)
Fill d’Arnau (III) de So i de Geralda de Cortsaví. Heretà d’un oncle matern la baronia de Cortsaví. Fou un magnat del rei Sanç I de Mallorca, i el 1320 ell i el vescomte Jaspert II de Castellnou lluitaren a favor del vescomte Eimeric VI de Narbona, nebot de Bernat (V) de So, contra Pere (VII) de Fenollet, vescomte d’Illa, i el baró Guillem (III) de Canet.
Tot seguit s’alià amb aquest darrer per lluitar contra el baró Ademar (IV) de Mosset. El 1335 el rei Jaume III de Mallorca li donà les castlanies de Llívia i So i el creà vescomte d’Évol. Deixà dos fills: Joan (I) i Bernat de So.
(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)
Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.
Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.
Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV) Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.
Veure> Eiximèn Peres d’Arenós (magnat valencià del segle XIII).
Veure> Umbert de Sesagudes (magnat i baró català, 1041-82).
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XII) Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.
Nom que adoptà el magnat francès Bernat Guillem de Montpeller (segle XIII).
(Perpinyà, segle XV – després 1493)
Burgès. Diputat de la generalitat (1461-63), per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472.
El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials.
Fou cònsol d’aquesta última ciutat (1473-74) i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses (1474-75). Lluís XI li confiscà els béns.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, segle XV – País Valencià, segle XV)
Hisendat. Nebot del famós escriptor Jaume Roig, el qual, fugint de la pestilència declarada a la ciutat de València el 1456, es retirà per un temps a la casa de Bou, on hi escriví la seva gran obra, l’Espill o Llibre de les dones.
(Perpinyà, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)
Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l’infant Joan.
Fou nebot seu Pere Blan (Perpinyà, segle XIV – 1444) Cavaller. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran I d’Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1425).
Dades dels Països Catalans 