(València, segle XVIII – Madrid, 1769)
Eclesiàstic. Deixà manuscrites moltes obres llatines i erudites, la majoria de les quals han restat inèdites.
Lorga, Josep Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)
Lorente i Guarch, Germà
(Vinaròs, Baix Maestrat, 25 novembre 1932 – Madrid, 27 agost 2019)
Director cinematogràfic. Estudià dret i s’inicià en la premsa cinematogràfica il·lustrada i treballà de guionista i productor executiu. Començà com a director amb el curtmetratge Antes del anochecer (1962).
Posteriorment ha dirigit un cinema formalista, eròtic i consumista, com Donde tú estés (1963), Playa de Formentor (1965), Su nombre es Daphne (1966), Sharon vestida de rojo (1968), Strip-tease (1976), Venus de fuego (1979), Adolescencia (1981) i La vendedora de ropa interior (1982).
López i Torregrossa, Tomàs
(Alacant, 24 setembre 1868 – Madrid, 23 juny 1913)
Compositor. Fou deixeble de Ruperto Chapí i es dedicà plenament a escriure per a l’escena.
Compongué un centenar d’obres, algunes de les quals en col·laboració amb Joaquín Valverde, fill.
López i Portaña, Vicent
(València, 19 setembre 1772 – Madrid, 22 juliol 1850)
Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l’Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII de Borbó el nomenà primer pintor de cambra.
Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III de Borbó, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic.
Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d’esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l’època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l’època.
Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844).
Fou el pare dels també pintors Bernat i de Lluís López i Piquer.
López i Piquer, Lluís
(València, 21 octubre 1802 – Madrid, 5 juny 1865)
Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París.
Conreà amb encert la pintura històrica i col·laborà en la decoració de les voltes del palau Reial de Madrid.
López i Piquer, Bernat
(València, 20 agost 1799 – Madrid, 1 agost 1874)
Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Lluís. Estudià a l’Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit.
Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc.
López i López, Joaquim Maria
(Villena, Alt Vinalopó, 15 agost 1798 – Madrid, 14 novembre 1855)
Polític liberal progressista. Tinent de la milícia nacional (1822), s’exilià el 1823 a Montpeller.
Diputat l’any 1834, fou encarregat de respondre al discurs de la corona i s’hi oposà en defensar els drets individuals i la independència del poder judicial.
Ministre de Governació (1836), president de les corts espanyoles (1837) i alcalde de Madrid (1840), fou nomenat president del Govern després del derrocament d’Espartero (1843).
López i Ibor, Joan Josep
(Sollana, Ribera Baixa, 22 abril 1906 – Madrid, 22 abril 1991)
Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d’exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d’aquesta especialitat.
Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d’un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).
López i Gorgé, Jacint
(Alacant, 3 març 1925 – Madrid, 9 desembre 2008)
Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista “Manantial”.
És autor de llibres de poesia i de crítica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).
López Gómez, Antonio
(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)
Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló i Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).
Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.
Dades dels Països Catalans 