Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Maura i Montaner, Antoni

24 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 maig 1853 – Torrelodones, Madrid, 13 desembre 1925)

Polític. Germà de Bartomeu, Francesc, Gabriel i Miquel. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per Palma. A partir d’aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern.

Fou ministre d’Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d’un sanejament moral de l’administració i de l’enfortiment de l’autoritat.

Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902), del qual ocupà la direcció en retirar-se Silvela. Fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions. Formà per primer cop govern els anys 1903-04, repetí els anys 1907-09 i entre els anys 1918 a 1922.

Per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.

Matoses, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1844 – Madrid, 29 març 1901)

Escriptor. Residí des de jove a Madrid. Hi fou redator d'”El Globo”, en el qual firmava amb el pseudònim d’Andrés Corzuelo.

Va escriure peces teatrals còmiques com A primera sangre, El frac azul i Sin cocinera, i la novel·la Zaragata.

Mateu i Sanç, Llorenç

1 Resposta

(València, 12 juliol 1618 – Madrid, 31 gener 1680)

Jurista i escriptor. Germà d’Isidor. Fou cavaller de l’orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d’Índies i del Suprem d’Aragó.

És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.

Mateu i Montesinos, Ramon

Deixa un comentari

(València, 30 maig 1891 – Madrid, 22 novembre 1981)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Treballà al taller d’Alfred Badenes. Es traslladà a Madrid, on fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Ha obtingut bon nombre de premis.

És autor de diversos monuments, alguns d’ells a Cuba, així com el dedicat a Lluís Vives a Bruges (Bèlgica) en 1957. És també seu el relleu en marbre Cor de Jesús a l’ajuntament de València.

Mateu i Cervera, Josep

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX)

Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta.

A més de l’edició de diverses obres, publicà periòdics com “El Cisne”, “El Mole”, “La Tribuna” i “La Perla”, tasca que continuà el seu fill Josep. Les seves filles editaren “El Avisador Valenciano”.

Fou el pare de Josep Mateu i Garín  (València, segle XIX – Madrid, 1891)  Impressor. Continua l’empresa familiar editant “La Esmeralda”, “La Ilustración Valenciana” i “El Rubí”, així com diversos llibres.

Marvà i Màyer, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 8 gener 1846 – Madrid, 15 agost 1937)

Enginyer, militar i polític. Ingressà a l’Acadèmia Especial d’Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València.

El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Organitzà el Laboratori Central d’Enginyers. Fou president de l’Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball.

Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

Martorell i Fivaller, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)

Escriptor i polític. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d’Almenara Alta i marquès de Monasterio. Residí a Madrid.

Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics “La Cruzada” i “Revista Científica”.

Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.

Martínez i Ruiz, Josep

7 Respostes

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 8 juny 1873 – Madrid, 2 març 1967)

“Azorín“  Escriptor. De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit; sempre tingué -ho ha escrit- consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans. Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres, col·laborà en periòdics republicans i escriví opuscles sobre temes literaris i socials: La crítica literaria en España (1893), Anarquistas literarios (1895).

El 1896 s’establí a Madrid, prengué part en la bohèmia literària, es relacionà amb certs sectors anarquistes i col·laborà en diversos diaris i revistes literàries de l’època. La seva novel·la La voluntad (1902) marca la seva maduresa literària i l’aparició del personatge d’Azorín, amb el qual s’identificà des d’aleshores. Amb les dues novel·les següents, Antonio Azorín (1903) i Las confesiones de un pequeño filósofo (1904), constitueixen, amb l’anterior, una lliure trilogia.

Altres obres seves són: Los pueblos (1905), La ruta de Don Quijote (1905), España (1909), Castilla (1912), Clásicos y modernos (1913), Al margen de los clásicos (1915), Don Juan (1922), Doña Inés (1925), Félix Vargas (1928), Superrealismo (1929), Pueblo (1930), El escritor (1941), María Fontán (1943), Salvadora de Olbena (1944), La isla sin aurora (1944).

La seva obra té un caire contemplatiu, preocupat per les coses quotidianes i aparentment insignificants, on recerca el seu tema principal: el temps, alhora repetit i mutable.

Era germà seu Amanci Martínez i Ruiz  (Monòver, Vinalopó Mitjà, segle XIX – País Valencià, segle XX)  Escriptor. És autor del llibre de proses dialectals Canyís i canyissaes.

Martínez i Cubells, Salvador

1 Resposta

(València, 9 novembre 1845 – Madrid, 21 gener 1914)

Pintor i restaurador. Fill de Francesc Martínez i Yago. Expert en pintura antiga i retratista famós d’aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando.

Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid.

Martínez i Aparici, Domènec

Deixa un comentari

(València, 1822 – Madrid, 1898)

Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo.

De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici.

Fou director dels tallers de gravat del Banc d’Espanya.