Arxiu d'etiquetes: llogarets

Beders

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.085 m alt), a l’extrem oriental de la Batllia.

La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839).

Baro -Pallars Sobirà-

(Soriguera, Pallars Sobirà)

(o les Cases de Baro)  Llogaret (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, al nord de l’estret d’Arboló.

L’església depenia de la parròquia d’Arcalís.

Artiga de Lin, l’

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

(aranès: Era Artiga de Lin)  Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.

La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.

A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).

Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.

Ares

(Cabó, Alt Urgell)

Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.

Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.

Arduix

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Llogaret de l’antic municipi de Civís, situat a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra.

L’església és actualment santuari de la Mare de Déu d’Arduix.

Pertany a la parròquia d’Argolell.

Ardòvol

(Prullans, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.

Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent (consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt.

Ardòvol és esmentat ja el 839.

Arbocet, l’

(Vilanova d’Escornalbou, Baix Camp)

(ant: l’Arboç)  Llogaret, a 2 km al sud-est del poble.

Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona.

Aranyonet

(Gombrèn, Ripollès)

Llogaret (1.090 m alt), situat al vessant septentrional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del riu Arija, al límit amb els termes municipals de la Pobla de Lillet i de Sant Jaume de Frontanyà.

L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet (que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija), és, en part, romànica.

Amorós

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Llogaret de l’antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia, a mig quilòmetre de Sant Guim de l’Estació.

El 1394 fou admès al veïnatge de Cervera.

Ametlera, l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Indret, a la vora dreta de l’Ebre, on s’aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per a deixar els passatgers de Sant Jaume d’Enveja.