(la Baronia de Rialb, Noguera)
Llogaret, situat a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre per la dreta.
Al segle XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de l’antic d’Anya, però dependent del partit judicial de Tremp; fins al primer terç d’aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris.
L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.
Llogaret, al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal (1139) del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar.
L’església, que des del segle XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al segle XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd (Pla d’Urgell).
Fou cap d’un municipi (que comprenia el terme rural d’Almassor) agregat al de Penelles dins el mateix segle XIX.
Llogaret, situat entre Nulles i Valls.
Des del 1669 participà en la Comuna del Camp de Tarragona, i passà el 1632 als comtes de Savallà.
Conserva la capella de la Santa Creu, que depenia de l’església de Vallmoll.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.085 m alt), a l’extrem oriental de la Batllia.
La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839).
(o les Cases de Baro) Llogaret (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, al nord de l’estret d’Arboló.
L’església depenia de la parròquia d’Arcalís.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares. Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret de l’antic municipi de Civís, situat a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra.
L’església és actualment santuari de la Mare de Déu d’Arduix.
Pertany a la parròquia d’Argolell.
Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.
Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent (consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt.
Ardòvol és esmentat ja el 839.
(Vilanova d’Escornalbou, Baix Camp)
(ant: l’Arboç) Llogaret, a 2 km al sud-est del poble.
Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona.
Dades dels Països Catalans 