(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(o Capestany) Llogaret, fins al 1969 pertanyia al terme de Montcortès de Pallars, al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès (1.100 m alt).
L’antiga església parroquial (Sant Romà) depèn de la de Montcortès.
Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).
Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.
Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.
Llogaret i santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Enderrocada l’antiga capella de Bruguers propera al castell, esmentada ja el 1321, la imatge fou traslladada el 1509 a l’església de Santa Magdalena de Sitjar, l’actual santuari de Bruguers, obra romànica del segle XIII, d’una nau, amb absis semicircular i un portal gòtic, davant el qual és conserva una creu de terme de la mateixa època.
(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
(o Alboquers) Llogaret (740 m alt), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent. És dedicada a sant Jaume (abans, a sant Cugat).
La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu.
(o Sant Pere de Bertí) Llogaret, situat damunt els cingles de Bertí, prop de Montmany de Puiggraciós, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada.
Dins el terme hi ha l’antic mas Clascar, transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
(o Castell dels Moros) Antic casal fortificat (domus), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.
Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret (800 m alt), situat a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar.
Pertanyia al vescomtat de Castellbó, on formava part del quarter de Castellbó.
Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Llogaret, situat a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre per la dreta.
Al segle XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de l’antic d’Anya, però dependent del partit judicial de Tremp; fins al primer terç d’aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris.
L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.
Llogaret, al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal (1139) del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar.
L’església, que des del segle XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al segle XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd (Pla d’Urgell).
Fou cap d’un municipi (que comprenia el terme rural d’Almassor) agregat al de Penelles dins el mateix segle XIX.
Llogaret, situat entre Nulles i Valls.
Des del 1669 participà en la Comuna del Camp de Tarragona, i passà el 1632 als comtes de Savallà.
Conserva la capella de la Santa Creu, que depenia de l’església de Vallmoll.
