Llogaret, a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella. Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan.
De l’edat mitjana era el castell d’Algars, del qual encara hi ha restes. Tenia terme propi fins al 1841, que fou agregat a Batea.
Llogaret (660 m alt), situat a 2,5 km al nord de Calaf.
El segle XIX formava un municipi amb Sant Pesselaç, Durfort i Conill, de la parròquia del qual havia depès l’església d’Aleny.
Llogaret (1.305 m alt), situat en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acte de consagració de la catedral d’Urgell.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret (1.178 m alt), en un serrat que separa el torrent de Castellbó del torrent d’Albet, afluent, per l’esquerra, del primer.
L’origen d’aquest llogaret és l’antic monestir d’Albet (Sant Martí d’Albet), benedictí, actualment desaparegut. D’origen desconegut, l’any 914 fou unit amb quatre d’altres a Sant Serni de Tavèrnoles pel fet que no tenia abat ni monjos per l’estat ruïnós de l’edifici.
Llogaret (1.200 m alt), a la vall de Cardós, emplaçat en un coster, a la dreta del riu de Lladorre.
L’església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l’antic municipi al qual havia pertangut Aineto.
Llogaret (676 m alt), al mig de la vall d’Àger, prop de la partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
La seva població, tot i que és la meitat que la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del segle XIX (de 2 a 5 focs).
Des del 1267 fou una possessió del monestir d’Àger.
Llogaret i antiga quadra, situat al vessant oriental dels turons de Sant Pere Sacarrera, entre l’Anoia i la riera de Mediona.
A mitjan segle XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella de Santa Margarida depenia de la parròquia de Santa Maria de Mediona.
Llogaret i antiga quadra. Situat prop del Pujol de Planès, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria.
Al segle XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera (Catllarí) fins al pla de Montmajor (l’Hospital) a la serra de Busa, al Solsonès (Valielles); duia el nom d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí, i tenia, el 1842, 40 habitants.
Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell (enrunat) i de l’església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases.
L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda.
La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.
Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.
Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.
Dades dels Països Catalans 