(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri.
La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui.
El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros.
Llogaret, a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó.
Ramon II de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Llogaret, vora el límit amb el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), als vessants meridionals de la mola de Genessies.
Hi ha restes d’una antiga torre circular medieval.
Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella.
Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Civís.
L’església és esmentada ja el 839. Formà part de l’antic terme d’Ars.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan segle XIX.
Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell.
Formà part de l’antic terme d’Arcavell.
Petit port natural, format a la costa, entre les cales de Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l’Estany, que neix a la muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides).
A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l’Estany.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Llogaret, situat a poca distància del santuari de Penafel, a l’esquerra del riu de Foix.
El 974 consta com a possessió de Sant Pere de Rodes, dins el terme del castell d’Olèrdola.
Fins a mitjan segle XIX es conservà una casa fortificada coneguda com a castell d’Espitlles.
Estany de la dreta de l’Ebre, de 5,5 km de llarg per 2 d’ample màxim, i d’uns 7 km2 de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa al·luvial que tot just comença a ésser conreada. Rep sèquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al sud-oest per la general de desguàs.
La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles; hom hi pesca amb xarxa i sobretot amb una almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli anomenat l’Encanyissada.
