Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.
Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.
Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.
Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós.
L’església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(o de Codony) Llogaret i antiga quadra, a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu del Glorieta.
Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri.
La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui.
El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros.
Llogaret, a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó.
Ramon II de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Llogaret, vora el límit amb el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), als vessants meridionals de la mola de Genessies.
Hi ha restes d’una antiga torre circular medieval.
Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella.
Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Civís.
L’església és esmentada ja el 839. Formà part de l’antic terme d’Ars.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan segle XIX.
Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell.
Formà part de l’antic terme d’Arcavell.