Llogaret, situat al nord del poble, prop de la sèquia de Pinyana, propietat, en bona part, del capítol de la catedral de Lleida, antic senyor jurisdiccional.
Antic poble de contribució de Lleida, despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX arran de l’establiment dels nous regadius del canal d’Aragó i Catalunya.
Llogaret, dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de la baga de Bordellat, que s’estén entre els colls de Malrem (oest) i de les Falgueres (est) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1.558 m alt).
L’església de Sant Feliu de Monars (després, de Sant Sadurní) és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix.
Llogaret despoblat, a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca al mar a la badia de Colera.
Poble (233 m alt) i principal nucli de població del municipi, prop del límit amb els de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos.
Prop de l’església parroquial (Sant Cugat) hi ha una antiga torre de Moja, de planta circular.
El lloc és esmentat ja el 981; l’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja.
Tenien el domini útil al final del segle XVII els Copons, que des del 1702 foren titulars del marquesat de Moja.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
(ant: Guardamar) Lloc, a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del segle XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre (Banyoles).
A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja (de la qual queden les restes) per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona.
A mitjan segle XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les instal·lacions de Miramar foren abandonades definitivament.
Modernament ha estat incorporat al complex turístic de la costa.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Veure> Castellmeià (llogaret i antic terme).
Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.
Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós.
L’església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(o de Codony) Llogaret i antiga quadra, a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu del Glorieta.
Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.
