(o Greixenturri) Llogaret, fins al 1965 pertanyia al terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia (Sant Cristòfol), esmentada ja el 930, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507.
L’antic castell de Creixenturri, arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà, el qual el reféu; passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles (segle XIV) i, finalment, als abats de Sant Joan de les Abadesses.
Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les bandositats de nyerros i cadells, la imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII, santuari del Remei, molt reformat al segle XIX.
