Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Gili -Lleida-

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Antiga parròquia de la ciutat.

Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.

El raval fou poblat al començament del segle XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l’església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida.

El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d’horts de Sant Gili.

Sant Genís de Rocafort

1 Resposta

(Martorell, Baix Llobregat)

Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població.

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V de Borbó (1713).

A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del segle XII al XIII). Des del segle XV hi hagué només prior, sense comunitat.

Sant Francesc de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Sant Nicolau)  Antic convent de franciscans, un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l’actual plaça del Duc de Medinaceli.

El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del segle XIII fou començada l’església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d’una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals.

El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al segle XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752.

Les restes conservades, així com els documents gràfics de l’edifici, són poc importants.

Sant Formatge, roques de

2 Respostes

(Seròs, Segrià)

Partida del terme on s’hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels segles IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938).

Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar.

De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC).

Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig.

Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista.

Sant Esteve d’Umfred

Deixa un comentari

(Alp, Baixa Cerdanya)

(o de Riufred)  Petit monestir, situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç.

L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell.

No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles.

Sant Esteve de Mar

4 Respostes

(Palamós, Baix Empordà)

Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona.

El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia.

De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV. Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve.

Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell.

Sant Daniel de Palou

2 Respostes

(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.

En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (segle XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig.

Sant Daniel de Maifré

Deixa un comentari

(Osor, Selva)

(o de Sorerols)  Antic nom de Sant Miquel de Maifré. Entre el 1068 i el 1616 tingué l’advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel.

Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda.

A l’origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.

Sant Cristòfol de Manresa

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.

Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses.

Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat.

El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.

Sant Corneli -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(Albanyà, Alt Empordà)

Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.

És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.

Formava part del terme de Ribelles.