Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Formatge, roques de

2 Respostes

(Seròs, Segrià)

Partida del terme on s’hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels segles IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938).

Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar.

De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC).

Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig.

Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista.

Sant Esteve d’Umfred

Deixa un comentari

(Alp, Baixa Cerdanya)

(o de Riufred)  Petit monestir, situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç.

L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell.

No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles.

Sant Esteve de Mar

4 Respostes

(Palamós, Baix Empordà)

Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona.

El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia.

De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV. Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve.

Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell.

Sant Daniel de Palou

2 Respostes

(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.

En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (segle XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig.

Sant Daniel de Maifré

Deixa un comentari

(Osor, Selva)

(o de Sorerols)  Antic nom de Sant Miquel de Maifré. Entre el 1068 i el 1616 tingué l’advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel.

Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda.

A l’origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.

Sant Cristòfol de Manresa

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.

Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses.

Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat.

El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.

Sant Corneli -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(Albanyà, Alt Empordà)

Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.

És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.

Formava part del terme de Ribelles.

Sant Climent de Torogó

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó.

Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d’Orrit. El 974 ja es feien donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal.

Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d’Alaó.

Sant Celoni, priorat de

2 Respostes

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Priorat canonical. Filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila, entre els actuals carrers Major i de les Valls. Resten ruïnes de l’absis i part dels murs.

L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir. En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions (1151-85) entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força, i estigué a punt de desaparèixer.

El 1532 se secularitzà (era aleshores del bisbat de Barcelona) i es convertí en simple benefici; l’església era ja ruïnosa el 1508.

Sant Cebrià de Pineda

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà)

Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu.

En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se’n perd el record.