Antic terçó i batllia, que comprenia la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Arties, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) d’Arties i de Pujòlo.
Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.
Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.
Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Antic poble, de l’antic terme d’Orcau, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt).
Antiga quadra, a l’esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau.
Al segle XIV, amb l’antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa.
(o la Quadra) Antiga quadra i església, a l’oest de la vila.
A mitjan segle XIX formava part del municipi de Solanelles.
Antic terme, esmentat ja el segle XIV, a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.
Antiga granja del monestir de Poblet, al pla d’Urgell, dins l’antic terme de Torreneral.
Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.
Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.
Antiga casa de camp del terme de Gràcia, entre la riera de Cassoles i el carrer Major.
La finca començà a utilitzar-se el 1883. Donà nom a una estació del Metro.