Església.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)
Religiós carmelità descalç.
Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 23 abril 1778 – Madrid, 11 gener 1839)
Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l’Academia de Ciencias (1855).
Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya.
Era de l’opinió que l’educació progressiva havia d’ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.
(Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya)
Riu que separa els dos termes, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Éguet, que devallen del roc de la Calm.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 9 febrer 1859)
Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb Josep Bonaplata i altres industrials, i n’exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d’ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana.
Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855).
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)
(o Cuchet) Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).
Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.
Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.
(ort trad: Sareja) Poble (1.325 m alt), al nord-oest de la vila, al vessant dels darrers contraforts del Carlit.
L’església parroquial és dedicada a sant Josep.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 15 juny 1913 – Barcelona, 4 gener 1988)
Polític i advocat. Procedent del BOC (1931-34), el 1936 fou un dels fundadors del PSUC. Durant la guerra civil fou nomenat jutge de primera instància de Reus. Empresonat i condemnat a mort (1941), restà presoner fins al 1944.
En retornar a Barcelona, reprengué l’exercici de la seva professió (1950) i s’especialitzà en la defensa de processos polítics; així, actuà com a advocat defensor en el consell de guerra de Burgos (1970), seguit contra diversos membres d’ETA.
Principal representant del PSUC en els organismes unitaris de l’oposició catalana (Consell de Forces Polítiques i Assemblea de Catalunya) els darrers anys del règim franquista, després fou elegit diputat per Tarragona (1977 i 1979) i fou membre de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.
Dades dels Països Catalans 