Arxiu d'etiquetes: Llíria

Unió Musical de Llíria

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 8 octubre 1903 – )

Banda musical emblemàtica de la ciutat. Fundada a la meitat del segle XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical. La seva re-fundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903.

Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets. Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat.

També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució.

Enllaç web: Unió Musical de Llíria

Silvestre i Montesinos, Manuel

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 31 agost 1909 – València, 17 juliol 2014)

Escultor. Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta. Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1954, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961.

Ha obtingut diversos premis a Madrid (Salón de Otoño), Sevilla, Palma, València (premi Senyera) i Granada, entre d’altres.

Santés i Murgui, Josep

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1827 – França, segle XIX)

Guerriller carlí. Llaurador, s’uní a les forces de Ramon Cabrera (1833). El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor.

Lluità novament a la segona guerra Carlina (en què fou greument ferit) i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València (1873). En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Valerià Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se.

Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant.

Sant Vicent de Llíria

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria)

(o el Pou de Sant Vicent)  Santuari, 3 km al nord de la ciutat. És un centre de pelegrinatges ferrerians; la llegenda diu que Vicent Ferrer hi féu brollar un pou un any de gran secada.

La sèquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida del terme.

Sant Miquel de Llíria, poblat ibèric de

3 Respostes

(Llíria, Camp de Túria)

Antic poblat (269 m alt), sobre un turó, prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana. El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria. A l’edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.

L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, Isidre Ballester i Domènec Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al segle VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (segles III-I aC).

El 1995 Helena Bonet publicà la monografia de les campanyes antigues d’excavació El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, on donà a conèixer materials inèdits, l’estudi de l’urbanisme de la ciutat i l’organització del territori, que la capitalitat d’Edeta-Llíria jerarquitzà.

Sant Miquel de Llíria, monestir de

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria)

Monestir i santuari (269 m alt), bastit al cim del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel sud, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica (poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).

El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II el Just entorn del 1310. Les beates habitaven en petites cel·les individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies. El rei Martí I l’Humà el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates. Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits.

Els francesos (1811) i més tard el carlí Ramon Cabrera (1836) es refugiaren a Sant Miquel. El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX.

En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades; però, atès el seu caràcter de comunitat oberta i civil, els fou retornat el monestir el 1847. El 1895 s’hi instal·là l’actual comunitat de clausura, sota la regla de la Visitació.

El 1936 es perdé la imatge de sant Miquel, del segle XV, molt venerat a Llíria i a tota la comarca, que ha estat reconstruïda més tard; el convent també ha estat reformat modernament.

Rascanyà, pla de -Camp de Túria-

Deixa un comentari

(Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)

Plana, entre els tres termes.

Garcés i Ramon, Joan Enric

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1944 – )

Polític i escriptor. Estudià ciències polítiques i dret a les universitats de València i Madrid i amplià estudis a la Sorbona, on es doctorà. Durant el curs 1969-70 donà classes sobre teoria de l’estat a la universitat de Madrid.

També fou professor a les universitats de Lovaina, Oxford, Bogotà i Santiago de Xile, on conegué Salvador Allende, de l’equip del qual fou assessor polític mentre Allende detingué la presidència de la República.

Coneixedor i testimoni de l’experiència de la Unidad Popular, ha escrit El estado y los problemas tácticos en el gobierno de Allende (1974). També és autor de Cuba: un enfoque de su sistema político (1967).

Fabuel, Gil

Deixa un comentari

(Xulella, Serrans, segle XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)

Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d’ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).

Espinar, l’

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria)

Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.