(Llíria, Camp de Túria, 1868 – 1 juny 1944)
Músic. Estudià violí al Conservatori de València, on obtingué per oposició el premi de final de carrera. Fou primer violí a les orquestres del mestre Goñi i del Teatre Principal de València.
Donà diversos concerts a Madrid i a Lisboa, on actuà durant una temporada. El 1907 obtingué la càtedra de violí del Conservatori de València.
(Llíria, Camp de Túria, 1867 – València, 1958)
Polític. Diputat a corts per Llíria, representà aquest districte a la diputació provincial, de la qual fou president.
Va estendre la seva activitat al foment de la indústria nacional i va intervenir en la fundació de la Unión Naval de Levante i de la Companyia Trasmediterrània.
(Llíria, Camp de Túria, segle XII – 1179)
Historiador àrab.
Ibn ad-Dabag (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151) Historiador àrab.
Ibn Affiun al-Gafiqï (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188) Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.
Ibn al-Labbana (Dénia, Marina Alta, segle XI) Historiador àrab.
Ibn ‘Alqama (València, 1036 – 1115) Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.
Ibn al-Zaqqäq (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135) Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.
Ibn ‘Amira (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251) Historiador àrab.
Ibn ‘Ayyad (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206) Historiador àrab.
Ibn Fathun (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125) Historiador àrab.
Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh (Illes Balears, segle XII – 1185) Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
(Llíria, Camp de Túria, 1944 – )
Polític i escriptor. Estudià ciències polítiques i dret a les universitats de València i Madrid i amplià estudis a la Sorbona, on es doctorà. Durant el curs 1969-70 donà classes sobre teoria de l’estat a la universitat de Madrid.
També fou professor a les universitats de Lovaina, Oxford, Bogotà i Santiago de Xile, on conegué Salvador Allende, de l’equip del qual fou assessor polític mentre Allende detingué la presidència de la República.
Coneixedor i testimoni de l’experiència de la Unidad Popular, ha escrit El estado y los problemas tácticos en el gobierno de Allende (1974). També és autor de Cuba: un enfoque de su sistema político (1967).
(Xulella, Serrans, segle XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)
Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d’ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).
Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.
(Llíria, Camp de Túria, 2 març 1791 – 28 maig 1867)
Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d’Alba, fou empresonat per les seves idees liberals.
Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.
Poblat de l’edat del bronze, situat al nord-est de la ciutat.
Assentament ibèric. És un nucli de petites dimensions (uns 1.000 m2), situat en un turó a la falda de la serra de la Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons.
S’hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la molta, el premsat, la cuina i la metal·lúrgia.
El conjunt s’ha interpretat com a residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del segle III aC.
Dades dels Països Catalans 