Arxiu d'etiquetes: llibres

Fundació Enciclopèdia Catalana

7 Respostes

(Barcelona, 22 juliol 1980 – )

Entitat cultural privada no lucrativa constituïda amb l’objecte de promoure i divulgar la cultura catalana.

Es propietària de l’editorial Enciclopèdia Catalana i de la distribuïdora DIGEC SA i formen part del grup les editorials Edicions Proa i La Galera.

Ha impulsat la publicació d’obres enciclopèdiques, diccionaris, obres de ficció, llibres de divulgació, manuals universitaris, la col·lecció Clàssics del Cristianisme i llibres infantils i juvenils.

Enllaç web: Fundació Enciclopèdia Catalana

Fundació Bernat Metge

36 Respostes

(Barcelona, 1922 – )

Institució. Creada per al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba.

Ha traduït al català les obres principals d’autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors.

Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946.

És una de les més importants institucions d’aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica.

Fruits saborosos, Els

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.

Fraire de joi e sor de plaser

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.

Foment de Pietat Catalana

9 Respostes

(Catalunya, 1916 – 1940)

Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.

En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).

Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.

El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.

Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.

A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.

Flos Mundi

2 Respostes

(Catalunya, 1407)

Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí I l’Humà, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus.

En temps de Pere Miquel, que l’esmenta, el text era encara complet. Montfar-Sorts ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar.

Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere III el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denanin i la Crònica d’Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.

L’estil és, en general, fortament llatinitzant. L’autor, anònim, potser tenia relació amb la casa de Cervera.

Flora de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1913 – 1937)

Obra de Joan Cadevall i Diars. Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937.

En els tres primers volums col·laborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer.

Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya.

Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc.

Flor d’enamorats

Deixa un comentari

(Barcelona, 1562)

(cast: Cancionero llamado flor de enamorados) Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català. La darrera edició (de deu) fou feta el 1681.

La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes.

Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557.

Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats (1973).

Filocalia

Deixa un comentari

(Catalunya, 1994)

Antologia d’autors espirituals grecs feta pel monjo d’Athos Nicodem l’Hagiorita.

El 1994 fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 (volum doble) de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, amb introduccions de Placide Deseille.

filla del mar, La

3 Respostes

(Catalunya, 1900)

Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.

L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.

És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.