Arxiu d'etiquetes: llibres

Flor d’enamorats

Deixa un comentari

(Barcelona, 1562)

(cast: Cancionero llamado flor de enamorados) Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català. La darrera edició (de deu) fou feta el 1681.

La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes.

Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557.

Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats (1973).

Filocalia

Deixa un comentari

(Catalunya, 1994)

Antologia d’autors espirituals grecs feta pel monjo d’Athos Nicodem l’Hagiorita.

El 1994 fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 (volum doble) de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, amb introduccions de Placide Deseille.

filla del mar, La

4 Respostes

(Catalunya, 1900)

Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.

L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.

És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.

fi del comte d’Urgell, La

2 Respostes

(Catalunya, 1466 – 1479)

Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins al 1466. Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat.

És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada, i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II.

Giménez Soler l’ha considerada una falsificació, i l’atribuí a Monfar i Sorts. L’autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona.

Ferrer de Tall, El

Deixa un comentari

(Catalunya, 16 maig 1874)

Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea.

Tracta el tema de l’honor seguint els models del teatre romàntic.

Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d’aficionats.

Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera.

Fénix de Cataluña

2 Respostes

(Catalunya, 1683)

Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles.

Descriu l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del model holandès, principalment la constitució d’una gran companyia de comerç de caràcter oficial sota la protecció de la Santa Creu, de la ciutat de Barcelona i de la generalitat.

L’obra va ésser dedicada a Carles II i repartida -com el Político discurso– entre la cort i els cercles governamentals. Sembla que el Fénix, més que reflectir el pensament original de Feliu, fou el portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona.

febre d’or, La -novel·la-

3 Respostes

(Catalunya, 1890 – 1893)

Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària, durant la Febre d’Or, en una família menestral de Barcelona.

La primera part de l’obra (La pujada) narra l’escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d’un ambiciós projecte ferroviari, entre l’adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l’atordiment eufòric d’ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar.

La segona (L’estimbada) analitza l’esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l’opulència i no abandonaren llurs ideals artístics.

L’autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés.

L’obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d’or.

fattuchiera, La “La bruixa”

1 Resposta

(Barcelona, 1838)

Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.

El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot.

Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40.

Farsa d’en Cornei

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).

L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.

Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).

Esteve, senyor

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Protagonista de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art i que viu al marge de la política.

La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907).

Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.