Arxiu d'etiquetes: llibres

Història de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1934 – 1935)

Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.

Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.

L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.

La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.

Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

1 Resposta

(Catalunya, 1860 – 1863)

Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.

L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.

Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.

Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña

3 Respostes

(Catalunya, 1876 – 1878)

Obra d’Antoni de Bofarull i de Brocà, en 8 volums, la més important obra historiogràfica de l’autor.

És un intent de síntesis del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709), per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i Montells i el canonge Ripoll i Vilamajor, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona.

L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important. Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura.

N’és continuació en certa manera la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87) i la Historia de la guerra civil de los Siete Años en Cataluña, que romangué inacabada.

Hestòria de l’amat Frondino e de Brisonda

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV ó XV)

Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).

Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.

Grup del Llibre

Deixa un comentari

(Catalunya)

Marca comercial divulgada pel Club del Llibre SA.

Gran Enciclopèdia Catalana

8 Respostes

(Catalunya, 1968)

Enciclopèdia universal. Destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.

La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles Universal Català (1983, reeditat diverses vegades) i diversos suplements d’actualització.

Ha estat dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester (1965-71), per Joan Carreras i Martí (1971-89), per Jesús Giralt i Radigales (1989-2011) i a partir de llavors per un equip d’actualització permanent.

Entre 1986-89 fou editada una segona edició en 24 volums. El 1993 hom publicà un suplement d’aquesta obra, que d’ençà del 1992 es reimprimeix anualment actualitzada.

Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae

3 Respostes

(Catalunya, 1960)

Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels segles IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual.

Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas i Parera.

Glosari

3 Respostes

(Catalunya, 1906 – 1921)

Conjunt d’articles d’Eugeni d’Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a “La Veu de Catalunya” i després a “El Día Gráfico” entre el 1906 i el 1921.

L’autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista.

Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del segle XX.

glòria d’amor, La

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Poema de Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill. De 1.544 versos de diverses mesures i precedit d’un pròleg en recargolada prosa.

És dividit en parts anomenades dantescament Comèdies, i essencialment és un infern d’enamorats amb tramat mitològic i amb recòndites al·lusions que avui semblen enigmàtiques.

En tot el poema hi ha una evident influència d’allò més extern de la Commedia de Dant i de diverses obres de Petrarca i de Boccaccio, a més de literals imitacions de versos d’Ausiàs Marc.

Aquest lleuger i superficial renaixentisme inclou una curiosa barreja d’esments més o menys detallats de grans enamorats, com ara personatges de la mitologia, Tristany i Isolda, Lancelot, Jaufré Rudel, Alain Chartier, el gallec Macias, el portuguès João Lourenço de Cunha, herois de narracions de Boccaccio i d’El siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, i figures històriques, com segurament Frederic, comte de Luna, fill bastard de Martí I de Sicília, i Violant Lluïsa de Mur.

Fou publicada per H. C. Heaton el 1916 a Nova York.

Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragonum

5 Respostes

(Ripoll, Ripollès, abans 1127 – fi segle XIII)

Crònica anònima del comtes de Barcelona escrita en llatí a l’escola historiogràfica de Ripoll.

Iniciada sota els auspicis de Ramon Berenguer IV de Barcelona, va quedar enllestida en temps de Jaume I el Conqueridor.

Entre el 1267 i el 1283 en fou feta la versió catalana. Entre el 1303 i el 1314 es féu l’anomenada edició llatina definitiva, que comprèn fins a la fi del segle XIII.