Arxiu d'etiquetes: Lleida (morts a)

Aranyó, Guillem d’

(Lleida, segle XIII – 17 desembre 1321)

Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1314, com a successor de Ponç d’Aguilaniu.

En 1314 fou un dels signants de la donació del comtat d’Urgell feta pel rei Jaume II el Just a l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Fou succeït per Ponç de Vilamur.

Arajol, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVIII – Lleida, segle XVIII)

Canonge magistral de Lleida. Pertangué al grup de teòlegs il·lustrats.

A la seva mort restaren sense imprimir diversos manuscrits sobre punts dogmàtics i disciplinaris. Li foren publicats alguns sermons.

Andrià, Guerau d’

(Catalunya, segle XIII – Lleida, vers 1298)

Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida devers el 1283, com a successor de Guillem de Fluvià.

El 1287 prestà gran col·laboració militar i econòmica a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc.

Governà la diòcesi amb especial talent i deixà molts bons records.

El succeí Pere del Rei.

Anadon i Pinto, Ramon

(Lleida, 10 febrer 1915 – 22 desembre 1996)

Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista “Lérida Ganadera”, que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia.

El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera.

Agramunt, Jaume d’

(Catalunya, segle XIV – Lleida, 1350)

Metge i mestre. Va escriure una epístola dirigida als paers de Lleida Regiment de preservació a epidèmia o pestilència e mortaldats (1349), tractat de profilaxi més que no pas de tractament de la temible pesta.

Fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà Lleida l’any següent (1350).

Virgili i Farrà, Lluís

(Manresa, Bages, 16 juliol 1925 – Lleida, 28 desembre 2017)

Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà.

Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat.

Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84).

L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.

Rúbies i Garrofé, Maria

(Camarasa, Noguera, 21 novembre 1932 – Lleida, 14 gener 1993)

Mestra i política. Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent. Pionera en el camp de la matemàtica moderna, col·laborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament.

En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al congrés de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC. En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida.

Dels seus escrits cal esmentar Fem matemàtica (1974-80), una sèrie de llibres per a estudiants d’EGB.