(Manresa, Bages, segle XIV – després 1374)
Jurista i cavaller. Intervingué, com a assessor jurídic, en el procés de despossessió de Jaume III de Mallorca (1343-44), i després fou assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya.
Conseller de Pere III el Cerimoniós, tingué un paper important en les decisions de declarar la guerra a Gènova (1351) i a Castella (1356). Des del 1365 fou conseller de l’infant Joan.
És autor d’unes glosses a les Constitucions de Catalunya.
(les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Madrid, 11 octubre 1928)
Jurisconsult i marquès d’Olivart.
Doctor en dret civil i canònic, fou professor de les facultats de dret de Barcelona i de Madrid i publicà la col·lecció de tractats i altres actes internacionals d’Espanya des del regnat d’Isabel II de Borbó (Madrid, 1892).
És autor, a més, de la Teoría de los interdictos (1885), Manual de Derecho internacional público y privado (1886), La ejecución de las sentencias extranjeras (1888), Tratado y notas de Derecho internacional público (1887-89), Elementos de Derecho internacional público (1906) i Bibliographie du Droit international (1905-06).
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Jurisconsult. Assessor de la batllia general (1590) i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona (1608). Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica universal (1609).
Fundà (1626) el convent de carmelitans descalços de Santa Maria de Gràcia (els Josepets), on fou enterrat en un panteó.
Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús (1615).
(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)
Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.
Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).
Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.
(Castella, segle XVII – 1724)
Vocal del Consell de Castella.
Fou encarregat per Felip V de Borbó de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera (1716), de la qual fou protector fins a la seva mort.
Fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del col·legi d’estudiants pobres a Cervera.
(Barcelona, 1902 – 1990)
Jurista. Secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1931) i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya (1932).
Obres seves són: Consuetudines Dioecesis Gerundensis (1929), les “Consuetuds” d’Horta (1931) i Textos de dret rossellonès (1932).
(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV) Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:
Nicolau Cotoner i Genovard (Illes Balears, segle XIV) Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:
Antoni Cotoner i Vall-llobar (Illes Balears, segle XVI) Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641) Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:
(Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)
Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l’any 1149.
Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l’any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit.
Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l’any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau Desjardins.
Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s’ocupa de totes les matèries de dret.
Influí d’una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d’altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltes disposicions pròpies de la ciutat.
Els Costums de Tortosa van ser declarats vigents expressament per l’article 2 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960.
(Lleida, 1228)
Redacció privada de dret local de la ciutat.
El dret local privatiu de Lleida tingué com a bases la carta de població atorgada a la ciutat el 1150, després de reconquerida, pels comtes de Barcelona i d’Urgell, i els privilegis concedits a la ciutat pels mateixos comtes.
Tot aquest material i el dret consuetudinari no escrit que era aplicat a la ciutat foren reunits pel jurista lleidatà Guillem Botet en un text o estatut redactat en llatí, sota el títol Consuetudines ilerdenses, el 1228.
Molts dels seus preceptes foren recollits als Costums d’Horta, als de Miravet, als de València i a les franqueses de Mallorca.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1319)
Text filial dels Costums de Lleida. Aprovat pel castellà d’Amposta per a tota la batllia de Miravet, escrits en català i traduïts l’any següent al llatí. El seu títol original fou Costums e doctrina de tota la batllia de Mirave.
Per aquest text foren abolits a la batllia de Miravet els Costums de Lleida, pels quals s’havien regit els seus habitants durant el temps en què havien estat sota el domini de l’orde del Temple.
Les disposicions d’aquests Costums fan referència principalment al règim econòmic matrimonial i al de successions, si bé reprodueixen preceptes vigents en altres indrets de Catalunya, com la innecessitat de la institució d’hereu per a la validesa del testament i la prescripció de trenta anys.
Dades dels Països Catalans 