Arxiu d'etiquetes: juristes

Ferrer, Jaume -polític, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Polític i jurista. Seguint les inspiracions de Joana Enríquez, anà per les comarques gironines per insurreccionar els remences i incitar-los a organitzar-se contra els nobles rebels a Joan II el Sense Fe.

Posteriorment, dirigí les forces remences de diversos llocs, secundant puntualment Verntallat. Joan II li tingué sempre una especial estima.

Potser fou pare d’un altre Jaume Ferrer, escrivà reial, que tingué un paper molt important en els preparatius de la sentència arbitral de Guadalupe (1486).

Ferrater i de Janer, Esteve de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1812 – 1877)

Jurista. Fill de Santiago Ferrater i Boada. Es llicencià en dret el 1837. Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.

El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa. El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n’esdevingué relator secretari.

Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41. Col·laborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el qual publicà Manual de derecho civil vigente en Cataluña (1845), reeditat el 1864 i el 1885.

Deixà una Memoria de impugnación de la soberanía independiente de Andorra (1845), un Código de Derecho internacional (1846), traduccions, etc.

Ferran, Ignasi Manuel de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1839 – desembre 1880)

Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d’economia política i d’estadística a la Universitat d’Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona.

Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment, i president (1877) de l’Ateneu Barcelonès.

Col·laborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción”, “Revista Agrícola”, etc.

Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

Fernández de Villavicencio Arévalo, Francisco

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1923 – Barcelona, 7 setembre 1995)

Jurista. Llicenciat en dret a la universitat de Sevilla, des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i des del 1980 degà de la facultat de dret.

Especialitzat en dret civil català, fou el promotor, i després director, de la càtedra Duran i Bas de dret civil català.

Accedí a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1981 fou elegit president del Consell Consultiu de la Generalitat.

Faus i Condomines, Josep

2 Respostes

(Prullans, Baixa Cerdanya, 16 febrer 1866 – Barcelona, 3 agost 1938)

Jurista i notari de Guissona.

És autor d’Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona (Catalunya Segriana) (1907), Del contracte d’empenyament a Catalunya (1913) i Dret especial de la Segarra (1934).

Fou el pare de Ramon Faus i Esteve.

Fauria, Pere Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic i jurista. Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó (Bages).

Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romança a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722.

Fatjó i Marsal, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1729)

Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.

Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.

Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Fages i de Sabater, Marià

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872)

Polític i jurisconsult. Germanastre de Narcís Fages i de Romà.

Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat.

Col·laborà assíduament al diari “La Corona”. El 1865 va publicar els seus discursos polítics.