(Catalunya, segle IX)
Jutge. Actuava ja des del temps del comte Salomó I d’Urgell i Cerdanya, continuà sota els comtes Miró I el Vell de Cerdanya i Guifré I de Barcelona el 886.
Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaés.
(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)
Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.
Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.
Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).
(Catalunya, 1997 – )
(ICAA) Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat.
Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S’encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família.
Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d’acolliment, i una vegada seleccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari.
Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment.
Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control.
(Santibáñez el Bajo, Extremadura, 5 desembre 1879 – Barcelona, 13 gener 1933)
Polític i jurista. Residí a Barcelona, on fundà el diari “El Ligitimista Catalán”, pretengué separar els tradicionalistes catalans de la Lliga Regionalista.
Representà Girona a les corts (1910-14) i Tarragona al senat (1918).
(Barcelona, abans 987 – després 1021)
Eclesiàstic de Barcelona. Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès.
Excel·lent notari i cal·lígraf, se’n conserven documents originals referents a Sant Cugat.
Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona.
(Adri, Gironès, 1814 – Girona, 1900)
Jurisconsult. Exercí diversos càrrecs públics a Girona.
El 1846 publicà a la revista barcelonina “El Portillón” la sèrie d’articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona, primera manifestació de l’excursionisme científic.
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 – Besançon, França, 1882)
Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França.
Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú.
(Girona, 1378 ? – després 1430)
Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’un fou un quant temps jutge ordinari.
Col·laborà amb Tomàs Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430.
(Barcelona, 1875 – 1960)
Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.
El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.
Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).
Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.
Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.
(Barcelona, segle XIV – 1422)
Jurista. Membre de la família patrícia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09).
Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí I el Jove en la campanya de Sardenya (1409).
Fou l’únic dels tres compromissaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran I d’Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.
