Arxiu d'etiquetes: juristes

Danvila i Collado, Manuel

1 Resposta

(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)

Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.

Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).

Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid, 1782)

Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.

Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.

És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.

Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor

3 Respostes

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 18 desembre 1599 – Madrid, 22 febrer 1671)

Jurisconsult. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Francesc i de Lluís.

Fou oficial de l’Audiència de València, i l’any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d’Aragó. L’any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d’Aragó.

Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Marianna d’Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665).

Cotoner i d’Olesa -germans-

7 Respostes

Eren fills de Marc Antoni Cotoner i de Sant Martí, i germans, també, de Nicolau i de Rafael Cotoner i d’Olesa.

Bernat Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d’Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunicat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

Marc Antoni Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, vers 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

Miquel Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII)  Comanador de Sant Joan.

Francesc Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l’Espada. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

Costums de Perpinyà

1 Resposta

(Perpinyà, 1300 – 1395)

Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica.

El text és conegut per tres cartularis del segle XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d’una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d’un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196.

Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.

Costum de València

2 Respostes

(València, 29 desembre 1239 – 28 juny 1240)

(o Costumes de València)  Nucli primitiu del dret valencià. Atorgat per Jaume I a la ciutat de València.

Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït al català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut.

Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà.

Costa i Rada, Dídac Jeroni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1691)

Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659.

A les seves obres s’ocupà preferentment de qüestions de dret foral.

Costa, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII)

Jutge reial de València, almenys entre el novembre de 1278 i l’abril de 1284. En aquest darrer any, i en companyia del bisbe de València Jaspert de Botonac, fou ambaixador de Pere II el Gran a París, tractant de disminuir la tensió amb França. Acomplí amb gran dignitat la seva missió, que resultà ben ingrata per haver-se negat Felip III l’Ardit a rebre l’ambaixada.

Les seves missions diplomàtiques prosseguiren. El 1286, amb Gilabert (IV) de Cruïlles i Ramon de Reus, anà a Roma per veure-hi el papa en nom del nou rei Alfons II el Franc. El 1289 tornà encara a Roma, amb Cruïlles, i foren detinguts i empresonats a Narbona, d’on pogué alliberar-se amb una audaç fugida, i tornà a Catalunya.

Corts i Grau, Josep

Deixa un comentari

(Fortaleny, Ribera Baixa, 25 octubre 1905 – València, 4 gener 1995)

Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat (1951-67).

És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).

Corso, N.

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XIV)

Jurista. Era notari de Palma de Mallorca.

Escriví un comentari sobre les discutides taxes de molitja i segell (1391).