Arxiu d'etiquetes: Itàlia (hist)

Cerignola, batalla de -1503-

(Pulla, Itàlia, 28 abril 1503)

Fet d’armes decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols.

L’exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba el Gran Capità. La infanteria (uns 4.500 homes) era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l’artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna.

Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades pel foc contrari. Sofriren més de 3.000 baixes, entre les quals la de llur cap, Louis d’Armagnac, duc de Nemours.

Aquesta victòria, juntament amb la de Seminara, determinà la caiguda de la ciutat de Nàpols, la Capitanata i una gran part de la Basilicata en poder de la corona catalano-aragonesa.

Cefalú, tractat de -1285-

(Cefalú, Palerm, Itàlia, 1285)

Pacte signat per Carles de Salern, presoner de Pere II el Gran, segons el qual el primer, a canvi del seu alliberament, renuncià a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II el Franc.

El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant d’Aragó amb un dels fills d’aquest.

Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però, no fou reconegut ni per França ni pel papa Honori IV, els quals no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac (1286).

Anagni, pau d’ -1295-

(Anagni, Itàlia, 24 juny 1295)

Tractat de pau entre el papa Bonifaci VIII, els ambaixadors de Jaume II de Catalunya, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.

Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya.

Les clàusules essencials foren: matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II; devolució de Sicília a la Santa Seu; aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals; renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó; restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya; arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran; retorn de les conquestes fetes a Itàlia a Carles II, així com dels ostatges mutus.

Sembla que en el tractat no fou plantejada la cessió de Còrsega i Sardenya a Jaume II.