(Perpinyà, 1971 – 1979)
Institució d’ensenyament superior.
Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.
L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.
(País Valencià, 8 gener 1985 – 31 desembre 1993)
(CDGV) Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana.
La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal i promoure la nova dramatúrgia valenciana.
Degut a tensions entre l’entitat i el govern valencià, el 1993 fou substituït pel nou organisme de Teatres de la Generalitat Valenciana.
(València, 20 gener 1915 – 1978)
(CCV) Corporació constituïda sota el patrocini de la diputació provincial. En un primer projecte (1913), promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans. Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament condecorativa, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria.
Ja el mateix 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana, que en denunciaren el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres. Aquests tenen el títol de director de número i són presidits per un director degà, de caràcter electiu; l’entitat designa, de més a més, directors corresponents, entre persones residents fora de València.
El 1928 començà a publicar la revista “Anales del Centro de Cultura Valenciana”. d’aparició irregular.
El 1937, la diputació provincial de València creà l’Institut d’Estudis Valencians, que substituïa el Centre amb uns criteris més amplis i més exigents, però el 1939 reprengué la fòrmula originària.
Filials seves són el Conferència Club i l’Associació de Cronistes del Regne.
Vers la fi del franquisme adoptà una normativa lingüística secessionista de la llengua catalana i, el 1978, prengué el nom d’Acadèmia de Cultura Valenciana.
(València, 7 octubre 1670 – )
Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se’n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria.
El 1952 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Pallares. Disposà de bons tallers de torneria, d’electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc. i en tenien cura les filles de la caritat.
A partir del 1981 l’edifici és un institut d’ensenyament i alberga la Universitat Nacional d’Educació a Distància.
(Palma de Mallorca, 1565 – )
Institució benèfica. Fundada pels jesuïtes, sota el patrocini de la ciutat.
El 1677 fou traslladada a l’edifici actual, que ha tingut diverses i importants ampliacions. El segle XIX la institució passà a càrrec de la diputació provincial.
Actualment és un centre cultural amb dependències del Consell Insular de Mallorca.
(Alacant, 1940 – 1976)
Institució financera. Constituïda per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d’estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est.
La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.
El 1976 s’integrà a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.
(Alacant, 1976 – 2011)
Institució financera creada el 1887 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant. El 1976, com a producte de diverses fusions, la més important de les quals era la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, va adoptar aquesta denominació.
El 2011 fou adjudicada al Banc de Sabadell.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)
Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.
Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.
Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.
(Palma de Mallorca, 1951 – ? )
Institució teatral. Fundada amb el subtítol de “Compañía de teatro regional“.
Nascuda com a continuació de la que abans de la guerra civil havia estat companyia Catina Estelrich, s’especialitzà en representacions costumistes mallorquines, i fins al començament de la dècada del 1960 protagonitzà l’activitat teatral insular i estrenà obres de més de trenta autors diferents.
Després d’un període de progressiva inactivitat, els darrers anys de la companyia hom intentà d’introduir noves temàtiques.
(Catalunya)
Sigla de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (grup de teatre, 1954-63).
Dades dels Països Catalans 