Arxiu d'etiquetes: institucions

Comediants, Els

3 Respostes

(Barcelona, 19 novembre 1971 – )

Grup de teatre, especialitzat en teatre de carrer i espectacles d’animació.

Han aixecat el complex La Vinya, masia situada a Canet de Mar, han viatjat per tot el món i han esdevingut un dels grups catalans més universals.

Dels nombrosos espectacles que han creat, destaquen aquells inspirats en la cultura popular -sempre amb un fort component lúdic- com Non plus plis (1971), Moros i cristians (1975), Plou i fa sol (1976), Revetlla o vall per a tothom (1978), Sol, solet (1979), Nit d’espetecs, fums i corredisses (1982), Dimonis (1983), Alè (1984), Mediterrània. Hortizons de blau salat (1991), Llibre de les bèsties (1994) o Tempus (1997), sense oblidar l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

També han participat en programes de televisió i en pel·lícules, com Karnabal (1985).

El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.

Col·legi Sant Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 1898 – 1919)

Institució pedagògica. Fundada per Francesc Flos i Calcat. Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català.

El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1904 fundà una Granja Escola Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire.

Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI (1919), on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera.

Col·legi Mont d’Or

2 Respostes

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1905 – Barcelona, 1915)

Institució escolar. Fundada per Joan Palau i Vera.

Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari. El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa.

L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Col·legi Mont d’Or, sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa. Tots dos centres perduraren fins al 1915.

L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1995 – )

Corporació de dret públic. Creada amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.

Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria.

El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica.

Enllaç: Col·legi de Censors Jurats de Comptes

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions

5 Respostes

(Milà, Itàlia, 1974 – )

(CIEMEN)  Associació cultural fundada per Aureli Argemí i inspirada en les idees de l’abat Escarré. De projecció internacional, defensora dels drets de les minories i els pobles.

Treballa en la consecució d’una Europa dels pobles o nacions en contrast amb el concepte d’Estat. Té una especial activitat de solidaritat humanitària, canalitzada per la secció d’Acció Solidària pels Pobles.

Té seus a Milà, Cuixà i Barcelona.

Enllaç web: CIEMEN

Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Barcelona, 1980 – 1998)

(CDGC)  Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.

Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.

La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.

El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.

Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial

2 Respostes

(Catalunya, 1985 – 2010)

(CIDEM)  Institució. Dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne els nivells tecnològics i llur competitivitat.

Creat per la Generalitat, la tasca consisteix en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea. Té oficines permanents a Brussel·les, Nova York, Tòquio, etc.

Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa. En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives Municipals Empresarials.

L’any 2010 fou integrat a l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Centre d’Història Contemporània de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1984 – )

(CHCC)  Institució. Creada amb l’objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya.

En fou nomenat director l’advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000.

Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d’obres referides a la història de Catalunya, que fins al desembre de 2000 han estat 212.

Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de les Cases, fins que al novembre de 1997 s’instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d’Història de Catalunya.

Centre d’Estudis Pastorals

6 Respostes

(Barcelona, 1968 – )

(CEP)  Institució eclesiàstica. Al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics.

Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana.

El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de Joan Batlles i Alerm.

El Centre organitza regularment cursos de connexió amb la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Associació Bíblica de Catalunya. Duu a terme la publicació de la revista “Quaderns de Pastoral”.

Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1997)

Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.

El centre fou proveït anualment d’un programa definit per uns temes d’estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d’estudiosos.

La revista “Moderna” era el vehicle d’expressió d’aquest centre.