Arxiu d'etiquetes: institucions

Omnes Causae, usatge

(Catalunya, segle XI)

Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.

Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica. Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges.

En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge.

Oficina de Toponímia i Onomàstica

(Catalunya, 28 desembre 1921–1936 / 1992 – )

Centre de treball. Creat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Josep M. de Casacuberta.

Realitzà diversos treballs de camp, establí diversos corpus i edità monografies sobre toponímia i onomàstica catalana.

El seu material fou aprofitat i continuat per Joan Coromines en l’elaboració del seu Onomasticon Cataloniae.

Després de la guerra civil hagué de cessar les seves activitats, fins el 1992, que sota la direcció de Jordi Carbonell, es va restablir amb el nom d’Oficina d’Onomàstica.

Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional

(Catalunya, 1988 – )

Unitat administrativa del departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Té per objectiu la cooperació en iniciatives i projectes europeus i d’altres àmbits internacionals, l’organització d’intercanvis escolars i la propagació a Catalunya dels programes d’acció educativa de la Unió Europea i internacionals.

Fou creada com a Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Comunitat Europea i adoptà el nom actual l’any 2000.

Observatori Fabra

(Barcelona, 7 abril 1904 – )

Institució científica, fundada per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi.

Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs.

Enllaç: Observatori Fabra

Obra d’Exercicis Parroquials

(Manresa, Bages, 1922 – )

(OEP) Moviment fundat pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau, amb la finalitat de recristianitzar els homes per mitjà dels exercicis de sant Ignasi de Loiola, que es difongué arreu de Catalunya.

Tenia com a òrgan la revista “Perseverancia”, redactada en català fins el 1936.

Vallet i molts exercitants contribuïren a la creació i a la continuïtat del diari “El Matí”.

Enllaç: Obra d’Exercicis Parroquials

Obra del Cançoner Popular de Catalunya

(Barcelona, 1922 – 1939)

(OCPC) Institució dedicada a recollir d’una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans. L’entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert.

Fou patrocinada per l’Orfeó Català, amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d’altres.

Gràcies a aportacions diverses, a concursos i a un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el 1936 superava els 40.000 documents i en la classificació de la qual, mitjançant un sistema de cèdules, treballaren durant molts anys Joan Puntí, Francesc Pujol, Baltasar Samper i Josep Maria Casas i Homs.

La guerra civil interrompé les tasques de replega i edició del futur Cançoner, bé que ja havien estat publicats tres luxosos volums de Materials (1926-29).

La labor de l’Obra no ha pogut ésser continuada i és fora de l’abast dels investigadors. Ramón Menéndez Pidal i els seus col·laboradors n’utilitzaren una part dels materials en el Romancero tradicional.

Obra del Ballet Popular

(Barcelona, 1950 – )

(OBP)  Institució que conrea i difon la dansa i música tradicional catalana.

Inicialment dedicada als esbarts, el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa. També atorgà medalles al mèrit sardanista.

El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana. El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana.

N’han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí.

L’òrgan ha estat la publicació “Agenda”.

Enllaç: Obra del Ballet Popular

Obra de la Visitació *

Veure> Visitació, Obra de la  (congregació religiosa, creada el 1923).

North American Catalan Society

(Illinois, EUA, 1978 – )

(NACS) Societat. Creada arran del I Col·loqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord, celebrat a la Universitat d’Illinois el 1978.

Fundada per tal de promoure el coneixement de la cultura catalana a l’Amèrica del Nord, això implica la tasca d’estendre l’ensenyament de la cultura catalana al major nombre possible d’institucions docents nord-americanes.

Fou promoguda, sobretot, per Josep Roca i Pons i Albert Porqueras i Mayo, els quals foren respectivament el primer president i el primer vice-president.

Enllaç: NACS

Normes Ortogràfiques

(Catalunya, 24 gener 1913)

Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d’Estudis Catalans, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Per a l’establiment d’aquestes normes l’IEC constituí una comissió formada per membres de totes les seves seccions. Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diària, per diverses revistes i per la majoria d’escriptors.

Malgrat aquest acolliment popular i oficial, les normes foren combatudes en un principi per un nombre no pas reduït de personalitats, que el 1915 crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana, la qual redactà unes Regles ortogràfiques, publicades el 1916, que no prosperaren.