Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Casablancas i Planell, Ferran

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1874 – Barcelona, 21 octubre 1960)

Industrial i inventor. El 1913 construí el mecanisme que porta el seu nom i que permeté de simplificar i afinar en gran manera l’operació d’estiratge a la filatura. Presentat oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, aviat, per les principals fàbriques de tot el món.

La seva teoria, veritablement original, i la corresponent realització mecànica foren una autèntica innovació en el camp de la tècnica i de la maquinària tèxtil.

Milità a la Lliga Regionalista, fou president del Banc de Sabadell (1926-60), impulsà la fundació de l’Associació de Filadors i de la Mútua Sabadellenca d’Accidents i Malalties i promogué la portada d’aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Fomentà i protegí la creació del Museu de Sabadell, una sala del qual porta el seu nom.

Caralt i Sala, Josep de

1 Resposta

(Barcelona, 19 agost 1862 – Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 12 setembre 1944)

Polític i industrial. Procedia d’una família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte. Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Signà el manifest sobre les zones franques (1915), patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milià en el partit liberal i anticatalanista.

El 1916 fou creat comte de Queralt. Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent García Prieto l’incorporà al seu ministeri de finances perquè substituís Joan Ventosa i Calvell, titllat de nacionalista extremista. Es mostrà contrari al projecte d’autonomia de Catalunya.

El 1918, influí prop de Romanones, aleshores president del govern, per aconseguir la suspensió de garanties, mesura que fou decretada el 1919. Aquell mateix any, secundant Albert Sala, signà el manifest d’Unió Monàrquica Catalana, que era de tendència antinacionalista. Fou nomenat senador vitalici. Amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política. Nét seu fou l’editor Lluís de Caralt i Borrell.

Camps i Fabrés, Antoni

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 14 setembre 1822 – Barcelona, 28 octubre 1882)

Industrial i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona. Propietari de fàbriques tèxtils, s’interessà molt per les qüestions socials, que enfocà des d’una òptica catòlica i moderada. Formà part de diverses entitats, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí. Aquesta actitud es reflecteix en el llibre Economía política cristiana (1894). Fou diputat provincial per Manresa el 1871.

Participà en els Jocs Florals des del 1859, en els quals guanyà un premi especial amb la poesia Lo vot del trobador (1859). En 1861 obtingué la flor natural per la seva poesia Los tres suspirs de l’arpa, centrada en la trilogia romàntica Fe, Pàtria, Amor, que constituí el nucli temàtic de la seva obra, d’una notable qualitat literària, la qual fou recollida a Poesies (1894). Conreà també la poesia en llengua castellana, publicada a “Revista Popular”.

Bonaplata i Corriol, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 1795 – Bunyol, Foia de Bunyol, 2 juny 1843)

Industrial. Fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó. A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària.

Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia. en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines. Aquesta instal·lació industrial utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat considerada com el moment més significatiu en l’inici del procés d’industrialització català.

La fàbrica, instal·lada al carrer dels Tallers de Barcelona, tingué pocs mesos de vida: inaugurada al novembre de 1833 fou cremada durant els avalots de l’agost de 1835. Josep Bonaplata abandonà Barcelona i creà una foneria a Madrid, amb l’ajut del govern, i amb la col·laboració dels seus germans Ramon i Narcís.

El seu gendre, Valentí Esparó i Giralt bastí un taller de maquinària, aprofitant la part de la fàbrica Bonaplata que no fou destruïda, i fou una de les bases de La Maquinista Terrestre y Marítima.

Bertrand i Serra, Eusebi

2 Respostes

(Barcelona, 22 desembre 1877 – 4 juny 1945)

Industrial tèxtil cotoner i polític. Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales (1848-1911) i de la seva mare Flora Serra i Casanovas, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià fins a comprendre tot el procés productiu del cotó. L’empresa Bertrand i Serra, arribà a ser una de les primeres del món en el seu ram.

Membre fundador de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a corts per Puigcerdà (1907-23), càrrec des del qual aconseguí notables millores per a la comarca, com el camp de golf i l’Hotel del Golf, la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment del Treball Nacional i de l’Institut del Foment del Conreu Cotoner i una de les personalitats dirigents de la Lliga Catalana.

Durant la guerra civil col·laborà en la reconstrucció de les fàbriques afectades, i un cop acabada adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el control de fàbriques con la Colònia Güell, impulsà empreses financeres, presidí la Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima SA.

La seva granja, La Ricarda, del Prat de Llobregat fou considerada una instal·lació modèlica. Fou president del Primer Saló de l’Automòbil de Barcelona i gran afeccionat a la música, president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu.