Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Lapayese, Josep

Deixa un comentari

(Lió, França, segle XVIII – València ?, segle XVIII)

Fabricant. Establert a València, on fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País. Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson.

Publicà el Tratado de hilar, desovar, doblar y torcer las sedas, según el método de Mr. Vaucanson, con algunas adiciones y correcciones a él. Principio y progresos de la Fábrica de Vinalesa (Madrid, 1779).

La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 millorà les instal·lacions. A mitjan segle XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs.

González i Lizondo, Vicent

2 Respostes

(València, 22 agost 1942 – 23 desembre 1996)

Polític i industrial. Fundà Unió Valenciana (UV) el 1982. Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre el català i el valencià i el canvi del terme Païs Valencià.

Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del PP. Al juny de 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP.

A l’assemblea d’UV, al novembre de 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar a la presidència de les Corts. El 9 de desembre de 1996 fou expulsat del grup parlamentari d’UV, però continuà al capdavant de la presidència fins a la seva mort.

Giginta -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Giginta  (Rosselló, segle XV)  Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents.

Francesc i Joan Giginta  (Rosselló, segle XV)  Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.

Miquel Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).

Fos, Joaquim Manuel

Deixa un comentari

(València, octubre 1730 – agost 1789)

Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.

Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.

Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.

Estade i Sabater, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1881)

Navilier i polític. Fill de Josep Estade i Omar, junt amb el qual inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837) amb el Mallorquín, del qual fou capità.

El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor Barcelonés i aconseguí la fusió amb la del Mallorquín, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península.

Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any, bé que hagué de dimitir a causa d’un enfrontament amb el governador Pizarro.

Per l’octubre de 1868 fou vocal de la Junta Provisional de Govern de les Balears i alcalde de nou fins a la celebració d’eleccions. Fou també president de la diputació i de la junta provincial d’agricultura, indústria i comerç.

Estade i Omar, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)

Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.

Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).

Duato i Chapa, Josep

1 Resposta

(Montcada de l’Horta, Horta, 26 novembre 1899 – València, 15 març 1990)

Industrial i polític. Empresari seder, presidí (1932) el Col·legi de l’Art Major de la Seda de València.

Fou secretari (1930) de la Dreta Regional Valenciana i diputat a les corts per la CEDA de la circumscripció de València (1936).

Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València (1939) en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia.

Dòmine, Josep Joan *

Deixa un comentari

Veure> Josep Juan i Dòmine  (polític i navilier valencià, 1871-1931).

Domènech i Taberner, Josep

1 Resposta

(València, 1815 – 1879)

Industrial impressor. Estudià filosofia i lletres a València.

Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869.

En col·laboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família.

Fou el pare de Frederic Domènech i Cervera.

Domènech i Cervera, Frederic

2 Respostes

(València, 1853 – 1924)

Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari “Las Provincias”.

A la seva impremta s’imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del segle XIX i del començament del XX. En el diari “Las Provincias” mantingué una línia conservadora i regionalista.

Fou succeït en la direcció de l’empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz.