Arxiu d'etiquetes: illes

Medes, illes -Baix Empordà-

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Arxipèlag, situat davant l’Estartit, uns 900 m al sud-est de la punta Guixera.

La Meda Gran i la Meda Xica són les dues principals; la primera no arriba a 1 km de longitud, té aproximadament 0,50 km d’amplada i una altura màxima de 78 m.

Són constituïdes per materials calcaris (com el massís de Montgrí, del qual són prolongació).

A partir del 1983 és un espai natural protegit.

Gènova, illa de -Baix Ebre-

(Tortosa, Baix Ebre)

Illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries.

El 1149 Ramon Berenguer IV de Barcelona, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova.

A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre.

Formigues, illes

(Palamós, Baix Empordà)

Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far.

Prop d’aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285.

Caramany-Fluvià, illa de

(Sant Pere Pescador, Alt Empordà)

Reserva Natural Parcial. Comprèn 19 ha, a 2 quilòmetres de la desembocadura del Fluvià.

Hi ha un dels boscos de ribera més extensos, amb espècies vegetals d’origen autòcton.

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d’ocells aquàtics.

Buda, illa de

(Tortosa, Baix Ebre)

Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular; el cap de Tortosa (extrem oriental) ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals: el far de Buda, construït el 1862 al cap mateix, n’és actualment a més de mig quilòmetre.

A l’interior hi ha les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt), del Calaix de la Mar (o de Baix) i la bassa de Pradot. També s’hi troba una caseria formada al voltant de l’església de Buda. 

Conreus d’arròs mitjançant el canal de Buda i important zona de pas d’ocells migradors. Reserva integral dins del parc natural del Delta de l’Ebre.

Arenella, illa de s’

(Cadaqués, Alt Empordà)

Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest – sud-est i 100 m d’amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord.

En dret de l’illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella i la Cova del Contraban, amagatall sota terra usat en segles anteriors com a magatzem de productes d’estraperlo.

Algira

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

(ant: Algesira)  Antiga illa de l’Ebre. Adquirida el segle XIII pels templers de Miravet.

Assecats els galatxos que la separaven de terra ferma durant la segona meitat del segle XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova.

Medes, zona marítima protegida de les illes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Espai natural protegit. Comprèn els ecosistemes marins adjacents a les illes Medes, inclosos en l’àrea delimitada entre la punta de les Salines i la punta del Molinet (o la costa del Montgrí) i tres punts situats en les aigües que envolten l’arxipèlag.

A l’interior de l’àrea delimitada es declara una zona estrictament protegida que s’estén 200 m cap endins a partir dels límits de la reserva.

L’any 1983, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va prohibir la pesca i l’extracció dels recursos marins vius del litoral de les illes Medes. L’objectiu d’aquesta disposició era evitar l’acció degradadora de les activitats de l’home i salvaguardar les espècies que es mouen en aquell entorn, així com l’ecosistema que els és propi.

No obstant això, l’afluència de visitants a les illes va augmentar considerablement a final de la dècada de 1980, i va ser aleshores quan, tenint en compte el grau de massificació que estaven adquirint les immersions (de l’ordre de 800 a 1.000 diàries), es va considerar necessari elaborar una llei de protecció d’aquest espai natural.

Aquesta llei no s’elaborà fins al 1990, promoguda per la Direcció General de Pesca Marítima, sota el nom de “Conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes”.

L’objecte de la definitiva protecció és establir un règim específic per conservar i protegir el medi marí de les illes i del seu entorn i per evitar-ne la destrucció, el deteriorament o la desfiguració de l’hàbitat natural.

Posteriorment s’han anat aprovant diverses normatives i plans de regulació de les activitats aquàtiques que es realitzen a les Medes.

Enllaç web: Parc Natural de les Illes Medes