Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

Weyler y Laviña, Fernando

2 Respostes

(Madrid, 21 novembre 1808 – Palma de Mallorca, 27 maig 1879)

Metge militar, botànic i erudit. Es llicencià al Col·legi de Cirurgians de Barcelona (1829). El 1832 ingressà al cos de sanitat militar i participà en la primera guerra carlina. El 1837 fou destinat a l’hospital militar de Palma de Mallorca, exercí el càrrec de cap de sanitat militar de les Illes i va tenir una actuació destacada en les epidèmies de còlera (1864) i de febre groga (1871) a Barcelona.

Va escriure sobre medicina, botànica i història, d’entre les quals destaquen: Elementos de botánica (1843), el primer manual botànic publicat als Països Catalans (i a l’estat espanyol); Topografía físico-médica de las islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854), Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca desde su conquista en 1229 hasta nuestros días (1862) i Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866).

Fou el pare de Valerià Weyler i Nicolau.

Violant de Vilaragut i de Mallorca

Deixa un comentari

(Illes Balears, vers 1320 – vers 1372)

Reina de Mallorca (1347-49). Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca. Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà (1347) en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada.

Després de la batalla de Llucmajor (1349), en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca (1349). El papa i el rei Joan II de França gestionaren el seu alliberament.

Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen (1353), cavaller fidel de Joan II i futur marit de la reina Joana I de Nàpols. Violant vivia encara, ben considerada, durant el regnat de Carles V de França.

Villangómez i Llobet, Marià

3 Respostes

(Eivissa, Eivissa, 10 gener 1913 – 12 maig 2002)

Escriptor. Va cursar dret a la Universitat de Barcelona i el 1933 s’hi va llicenciar. Ha conreat especialment la poesia: Terra i somni (1948), Sonets de Balansat (1956), Declarat amb el vent (1963), entre d’altres, a més de versions i traduccions d’altres poetes aplegades a Versions de poesia (3 volums, 1991).

En prosa, és autor de L’any en estampes (1956), del Llibre d’Eivissa (1957) i d’Eivissa. La terra, la història, la gent (1974). El 1987 va publicar les Obres completes.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1989.

Victory i Taltavull, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 24 juny 1861 – 3 gener 1931)

Militar i escriptor. Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya -sector comprès entre el Besòs i el Llobregat-. Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major. Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor… (1897), obra aleshores única en la seva classe.

Prengué part en la guerra de les Filipines (1897-98), on ascendí a comandant per mèrits de guerra. Després es retirà de l’exèrcit (1917), i fou dues vegades alcalde de Maó. El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort.

Col·laborà en la “Revista de Menorca”, i publicà diverses obres, com La sociedad mahonesa y los intereses de Menorca (1914), Los factores del progreso en Menorca (1918) i Gobierno de Sir Richart Kane en Menorca (1712-1736), a més de tractats militars.

Tagamanent, Berenguer de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – ?, 1418)

Cavaller. Participà en la croada valenciano-mallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa.

El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I.

Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el compromís de Casp, exigència a la qual Catalunya cedí per tal de no rompre amb Aragó.

L’enèrgica protesta de Berenguer de Tagamanent davant del parlament català fou inútil i els mallorquins hagueren de tornar-se’n sense poder intervenir a Casp.

El 1415 fou jurat en cap de Mallorca i en 1417-18 substituí el lloctinent de governador de l’illa.

Santa Margalida i d’Hero, cavalleria i baronia de

2 Respostes

(Illes Balears)

Jurisdicció senyorial concedida després de la conquesta de Mallorca als comtes d’Empúries. Al segle XIV (1379) pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí.

Al començament del segle XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burgués, que ja n’eren feudataris des del segle anterior. Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós Comte Mal.

Sancho i Vicens, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1858 – 1943)

Arxiver. Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigi fins al 1928. Fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne (1911) i Memoria descriptiva del Archivo Històrico de Mallorca (1921), a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del “Diario de Palma” i el “Bolletí de la Societat Arqueològica”.

Safont, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Ciutadà de Mallorca. El 1323, amb el seu parent Pere Safont, armaren una galera i anaren a Maó, on s’incorporen a l’expedició per conquerir Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Sabran, Isabel de

2 Respostes

(França, 1297 – Catània, Itàlia, 7 maig 1315)

Princesa franca. Filla d’Isnard de Sabran i de Margarida de Matagrifó. Per la seva mare li pervenien els drets sobre el Principat d’Acaia o Morea, a la Grècia franca.

El 1314, a Messina, Isabel es casà amb Ferran de Mallorca, fill del rei Jaume II de Mallorca. Ferran rebé directament de la sogra els drets sobre Morea.

El 5 d’abril de 1315, naixia de la parella un fill que fou batejat com a Jaume i que seria el rei Jaume III de Mallorca. Isabel morí pocs dies després, assistida pel seu marit.

Riera i Sans, Gumersind

Deixa un comentari

(Fornells, Menorca, 9 juny 1909 – Barcelona, 4 abril 1990)

Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la “Fiesta de las Letras” de Barcelona del mateix any.

També és autor de poesies soltes en català.