Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

Victory i Taltavull, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 24 juny 1861 – 3 gener 1931)

Militar i escriptor. Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya -sector comprès entre el Besòs i el Llobregat-. Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major. Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor… (1897), obra aleshores única en la seva classe.

Prengué part en la guerra de les Filipines (1897-98), on ascendí a comandant per mèrits de guerra. Després es retirà de l’exèrcit (1917), i fou dues vegades alcalde de Maó. El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort.

Col·laborà en la “Revista de Menorca”, i publicà diverses obres, com La sociedad mahonesa y los intereses de Menorca (1914), Los factores del progreso en Menorca (1918) i Gobierno de Sir Richart Kane en Menorca (1712-1736), a més de tractats militars.

Tagamanent, Berenguer de

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – ?, 1418)

Cavaller. Participà en la croada valenciano-mallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa.

El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I.

Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el compromís de Casp, exigència a la qual Catalunya cedí per tal de no rompre amb Aragó.

L’enèrgica protesta de Berenguer de Tagamanent davant del parlament català fou inútil i els mallorquins hagueren de tornar-se’n sense poder intervenir a Casp.

El 1415 fou jurat en cap de Mallorca i en 1417-18 substituí el lloctinent de governador de l’illa.

Santa Margalida i d’Hero, cavalleria i baronia de

2 Respostes

(Illes Balears)

Jurisdicció senyorial concedida després de la conquesta de Mallorca als comtes d’Empúries. Al segle XIV (1379) pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí.

Al començament del segle XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burgués, que ja n’eren feudataris des del segle anterior. Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós Comte Mal.

Sancho i Vicens, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1858 – 1943)

Arxiver. Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigi fins al 1928. Fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne (1911) i Memoria descriptiva del Archivo Històrico de Mallorca (1921), a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del “Diario de Palma” i el “Bolletí de la Societat Arqueològica”.

Safont, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Ciutadà de Mallorca. El 1323, amb el seu parent Pere Safont, armaren una galera i anaren a Maó, on s’incorporen a l’expedició per conquerir Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Sabran, Isabel de

3 Respostes

(França, 1297 – Catània, Itàlia, 7 maig 1315)

Princesa franca. Filla d’Isnard de Sabran i de Margarida de Matagrifó. Per la seva mare li pervenien els drets sobre el Principat d’Acaia o Morea, a la Grècia franca.

El 1314, a Messina, Isabel es casà amb Ferran de Mallorca, fill del rei Jaume II de Mallorca. Ferran rebé directament de la sogra els drets sobre Morea.

El 5 d’abril de 1315, naixia de la parella un fill que fou batejat com a Jaume i que seria el rei Jaume III de Mallorca. Isabel morí pocs dies després, assistida pel seu marit.

Riera i Sans, Gumersind

Deixa un comentari

(Fornells, Menorca, 9 juny 1909 – Barcelona, 4 abril 1990)

Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la “Fiesta de las Letras” de Barcelona del mateix any.

També és autor de poesies soltes en català.

Riera, Cervià de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII)

Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II el Franc. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França.

No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1288 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué.

Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II el Just, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis.

Ramis i Palau, Juli

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 20 juny 1910 – Palma de Mallorca, 15 març 1990)

Pintor. Començà a pintar el 1923. Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Hermenegild Anglada i Junyer i Vidal. El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera.

Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París (1928) entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda. Exposà a l’Haia, Londres, Zuric, Barcelona (galeries Syra, 1932 i 1933), Madrid, Palma, París, Stuttgart, etc, i col·lectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (1951), a la Biennal de Venècia (1960) i al Salon des “Réalités Nouvelles” de París. Residí a Tànger des del 1939 i visqué una mica al marge de moviments i marxants.

Posseïdor d’un gran domini del dibuix, passà de la influència cubista i fauve a un estil treballat amb sorres o sovint petxines damunt de suports de tota mena (fusta, cartó, paper de diari, etc.), que en fan un dels precursors de l’informalisme. Hom ha destacat especialment, però, els seus paisatges, serens, esquemàtics, solitaris i de colors poc violents.

És representat als museus d’art modern de París, Lió, Israel, Madrid i Sóller.

Pérez i Martínez, Llorenç

Deixa un comentari

(Muro, Mallorca, 1928 – Barcelona, 30 novembre 1992)

Historiador. Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica (1962), i es diplomà en arxivística (1953) a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà. El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid.

Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari (1957-65) i dirigí la Biblioteca March de Palma. Col·laborà en “Estudios Lulianos”, “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història eclesiàstica de Mallorca, especialment sobre els manuscrits lul·lians esparsos a les biblioteques europees i sobre la Causa Pia Lul·liana.

Edità Las visitas pastorales de don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca, 1562-1572 (1963-69), Las reliquias y relicarios de la catedral de Mallorca, de Josep Miralles i Shert (1961), i els anònims Anales judaicos de Mallorca (1974).