(Catalunya, segle II aC)
Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l’any 195 aC.
Bilistages
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: ibers
Beseda
(Garrotxa)
Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu.
Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.
Baitolo
Nom d’una ciutat ibèrica, anomenada Baetulo en l’època romana i que correspon a l’actual Badalona.
Bacasis
Amilcar Barca
(Cartago, Tunisia, 290 aC – Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC)
General cartaginès. Pare d’Anníbal i d’Àsdrubal. Fou cap de l’exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimí les revoltes de Cartago (240-237).
Inicià l’ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d’aixecar el setge i morí ofegat a la retirada.
La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l’Ebre.
Ullastret, ciutat ibèrica d’
(Ullastret, Baix Empordà)
Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).
El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.
Enllaç web: Ullastret
Toixoneres
(Calafell, Baix Penedès)
Emplaçament on és situat la ciutadella ibèrica de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita.
El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular.
Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica (final del segle V-inici del segle IV aC) i a les remodelacions posteriors.
El poblat ibèric fou abandonat al principi del segle II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana.
Talladell, jaciment del
(Tàrrega, Urgell)
Jaciment paleontològic.
El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.
Sant Julià -Gironès-
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Poblat ibèric. És al cim de la muntanya de Sant Julià.
S’hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al seu voltant se’n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple. L’ocupació perdurà fins a finals del segle II aC.
Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i final del segle II aC.
Sant Formatge, roques de
(Seròs, Segrià)
Partida del terme on s’hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels segles IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938).
Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar.
De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC).
Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig.
Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista.
Dades dels Països Catalans 