Arxiu d'etiquetes: ibers

Banyets, jaciment de l’illeta dels

(el Campello, Alacantí)

Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.

L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.

Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.

També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.

Balones, toros de

(Balones, Comtat)

Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València.

Són citades també amb el nom de Bichas de Balones.

Alcúdia d’Elx, l’

(Elx, Baix Vinalopó)

Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Illici i on fou trobada la Dama d’Elx.

Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx.

Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l’Alcúdia mateix.

Alcoi, ploms d’

(Alcoi, Alcoià)

Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.

Albufereta d’Alacant, l’ -estany-

(Alacant, Alacantí)

Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic.

A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l’Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial d’Alacant).

Agost, esfinxs d’

(Agost, Alacantí)

Nom de dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar, a la fi del segle XIX, al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona.

Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d’elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.

Tivissa, poblat de *

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Veure> Castellet de Banyoles (restes d’una ciutat ibèrica).

Ore -Osona-

(Osona)

Taller monetari ibèric de localització incerta, suposadament per la plana de Vic.

Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del segle II aC.

ilaraugat -da

(Catalunya)

Individu d’un poble iber, citat només per Hecateu.

Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets.

Fuliola de Balaguer, la

(Balaguer, Noguera)

Despoblat, a l’interfluvi del Segre i el riu de Farfanya.

Hi ha restes d’un poblat ibèric del cercle del de Montmur.